Fa uns dos anys, que les parròquies
d’Alpicat i Torrefarrera, van continuar caminant, seguint la seva vida
pastoral, amb un mateix rector compartit. No era cap novetat, i de fet les dues
parròquies van seguir amb el seu mateix estil de vida parroquial independent,
reajustant només alguns horaris i tímidament compartint alguna activitat.
Començava, el que anomenem amb llenguatge pastoral : UNITAT PASTORAL.
Enguany s’ha incorporat a la UNITAT PASTORAL una nova
comunitat: ROSSELLÓ. El rector continua sent únic, àmpliament recolzat per dos
ANIMADORS DE COMUNITAT: laics en missió pública, autoritzats i nomenats pel
Bisbe de Lleida, amb preparació teològica i pastoral per formar equip pastoral
amb el prevere i els agents locals de cada comunitat.
Amb tot, de prevere només hi ha un, i
les funcions clarament sacerdotals (eucaristia, penitència i unció dels
malalts), no es poden triplicar contínuament, mantenint tots els horaris i
serveis acostumats a qualsevol de les tres parròquies.
D’altre banda, el número de germans i
germanes que conformen algunes de les tres comunitats, ALPICAT – TORREFARRERA –
ROSSELLÓ (sense oblidar l’atenció de MALPARTIT), ha anat disminuint al llarg
dels anys. Estan conformades per un petit número de creients.
El veritable sentit del terme UNITAT
PASTORAL, amb tres comunitats veïnes i distanciades entre si per pocs
quilòmetres, es troba en canviar el concepte habitual de parròquia. Ja no és
possible ni recomanable, continuar pensant en tres estructures independents
(parròquies) amb tots el serveis. Ni hi ha suficients preveres, ni som
suficients el número de germans.
Cal pensar en el concepte d’ÚNICA
PARRÒQUIA, on sí que es possible oferir les quatre ÀREES D’EVANGELITZACIÓ
(culte, formació, anunci, caritat), compartint carismes (dels tres pobles) i
ubicant les accions en llocs distints depenent de les circumstàncies (algunes
coses a Alpicat, altres a Torrefarrera i altres a Rosselló).
Alguns germans/es ho entenen perfectament
i ja fa temps que lluiten per això. Altres persones només mostren incomprensió,
pretenent que tot sigui COM SEMPRE, sense acceptar que TOT CANVIA i també la
forma de SER ESGLÉSIA.
A tots ens cal TEMPS, per anar
explicant i comprenent les coses, però que és NECESSARI ser ESGLÉSIA adaptada a les noves realitats, això és
imparable.
