Jesús ve per manifestar la seva gloria, per revelar qui es Déu i qui és Ell. Però la seva manifestació ha de ser acollida. El mot creure, que surt moltes vegades en l'evangeli, té un sentit ben concret: acollir Jesús, la seva paraula, el seu estil de vida. Jesús ha rebut del Pare un manament que li indica el que ha de dir, el que ha de fer i com ha de donar la vida. En una paraula, el manament és la voluntat de Déu sobre Jesús, que el porta a donar la vida.
Ef. 2, 8. És per la gràcia que hem estat salvats per mitjà de la fe!. I això no ve de vosaltres; és un do de Déu.
La fe és un do rebut que transforma la persona tant en el pla interior com en l'exterior, que obre un nou horitzó en la nostra existència i il·lumina el camí de la vida humana amb una llum completament nova. La fe sap que Déu s'ha fet molt proper a nosaltres, que Crist s'ens ha donat com un gran do que ens transforma interiorment, que habita en nosaltres, i així ens dóna la llum que il·lumina l'origen i el final de la vida.
La fe, per a mi, va néixer de la trobada amb Jesús. Aquesta trobada ha estat possible gràcies a la comunitat de fe en la qual hem trobo i per la qual vaig poder arribar a comprendre la Sagrada Escriptura, vaig tenir accés a una vida nova, sense l'ajut de l'Església no hauria pogut trobar Jesús.
Crec que la finalitat de l'Església, com a comunitat de fidels, és propiciar aquesta trobada personal amb Crist, la relació íntima entre creient i Déu. Aquesta trobada, en cada ésser humà, té una dimensió única i diferent i ningú no està legitimat per a ingerir-se espiritualment en la vida de l'altre. La trobada amb Crist és una trobada, tan sols i entren Crist i la persona. Que ens quedi sempre clar que creiem en un Déu apassionat per l'home, que es vol manifestar mitjançant els nostres mitjans, tot i que sempre són pobres, perquè és Ell qui obra, transforma, salva la vida del home. La fe que hem rebut de Déu com a do sobrenatural es presenta com a llum a la via, que orienta el nostre camí en el temps.
Aquesta relació amb Déu viu només és possible si l'ésser humà es disposa a escoltar. El creient, mitjançant l'acte de fe, està disposat a escoltar la paraula de Déu i a integrar-la en la seva vida.
Abraham és l'exemple típic de la fe, el patriarca venerat per tots els profetes. Abraham escolta i obeeix, la fe requereix escoltar Déu i viure segons la seva voluntat.
Una fe tancada en el receptacle de la consciència és una fe morta. La fe és una crida que no té com a finalitat quedar-se dins la persona sinó irradiar-se cap a fora, te que ser comunicada i anunciada. No és un do per mantenir-lo tancat, sinó una bona notícia que es vol irradiar cap a l'altre. La fe es transmet per contacte, a través de la relació. Per a encendre una espelma s'hi ha d'apropar un altra espelma encesa.
Això significa que la fe necessita, necessàriament, la comunitat per poder ser transmesa, celebrada, pensada, reflexionada i compartida. La fe propicia un moviment de donació a l'altre en la mesura que un es posa en mans de l'Esperit i deixa que Aquest obri lliurement dins seu. La fe no ens allunya dels altres pel fet de acostar-nos a Déu; tot al contrari, ens acosta als altres en la mesura que ens apropem a Déu. Aquesta fe es creïble quant provoca en el creient un canvi en l'estil de vida, un compromís amb les realitats mundanes.
Per acabar, la llum de la fe no dissipa totes les nostres tenebres, sinó que, com a llum, guia els nostres passos en la nit, i això és suficient per a caminar.
Ef. 2, 8. És per la gràcia que hem estat salvats per mitjà de la fe!. I això no ve de vosaltres; és un do de Déu.
La fe és un do rebut que transforma la persona tant en el pla interior com en l'exterior, que obre un nou horitzó en la nostra existència i il·lumina el camí de la vida humana amb una llum completament nova. La fe sap que Déu s'ha fet molt proper a nosaltres, que Crist s'ens ha donat com un gran do que ens transforma interiorment, que habita en nosaltres, i així ens dóna la llum que il·lumina l'origen i el final de la vida.
La fe, per a mi, va néixer de la trobada amb Jesús. Aquesta trobada ha estat possible gràcies a la comunitat de fe en la qual hem trobo i per la qual vaig poder arribar a comprendre la Sagrada Escriptura, vaig tenir accés a una vida nova, sense l'ajut de l'Església no hauria pogut trobar Jesús.
Crec que la finalitat de l'Església, com a comunitat de fidels, és propiciar aquesta trobada personal amb Crist, la relació íntima entre creient i Déu. Aquesta trobada, en cada ésser humà, té una dimensió única i diferent i ningú no està legitimat per a ingerir-se espiritualment en la vida de l'altre. La trobada amb Crist és una trobada, tan sols i entren Crist i la persona. Que ens quedi sempre clar que creiem en un Déu apassionat per l'home, que es vol manifestar mitjançant els nostres mitjans, tot i que sempre són pobres, perquè és Ell qui obra, transforma, salva la vida del home. La fe que hem rebut de Déu com a do sobrenatural es presenta com a llum a la via, que orienta el nostre camí en el temps.
Aquesta relació amb Déu viu només és possible si l'ésser humà es disposa a escoltar. El creient, mitjançant l'acte de fe, està disposat a escoltar la paraula de Déu i a integrar-la en la seva vida.
Abraham és l'exemple típic de la fe, el patriarca venerat per tots els profetes. Abraham escolta i obeeix, la fe requereix escoltar Déu i viure segons la seva voluntat.
Una fe tancada en el receptacle de la consciència és una fe morta. La fe és una crida que no té com a finalitat quedar-se dins la persona sinó irradiar-se cap a fora, te que ser comunicada i anunciada. No és un do per mantenir-lo tancat, sinó una bona notícia que es vol irradiar cap a l'altre. La fe es transmet per contacte, a través de la relació. Per a encendre una espelma s'hi ha d'apropar un altra espelma encesa.
Això significa que la fe necessita, necessàriament, la comunitat per poder ser transmesa, celebrada, pensada, reflexionada i compartida. La fe propicia un moviment de donació a l'altre en la mesura que un es posa en mans de l'Esperit i deixa que Aquest obri lliurement dins seu. La fe no ens allunya dels altres pel fet de acostar-nos a Déu; tot al contrari, ens acosta als altres en la mesura que ens apropem a Déu. Aquesta fe es creïble quant provoca en el creient un canvi en l'estil de vida, un compromís amb les realitats mundanes.
Per acabar, la llum de la fe no dissipa totes les nostres tenebres, sinó que, com a llum, guia els nostres passos en la nit, i això és suficient per a caminar.
Antoni Cervera
