DIUMENGE DE RAMS A LA UNITAT PASTORAL

ALPICAT: 

BENEDICCIÓ 11.00h

TORREFARRERA: 

BENEDICCIÓ A LES 11.00h

ROSSELLÓ: 

BENEDICCIÓ A LES 12.15h

HORARIS SETMANA SANTA A LA UNITAT PASTORAL

PARRÒQUIA	DIJOUS SANT	DIVENDRES SANT	VETLLA PASQUAL	DIUMENGE RESSURRECCIÓ
ALPICAT	Ofici a les 19.00h	Viacrucis a les 7.30h (a l’església) Processó al Calvari 8.15h Ofici a les 19.00h Processó Sant Enterrament a les 20.30h	Ofici a les 22.00h	Missa a les 11.00h.
TORREFARRERA	Ofici a les 18.00h	Viacrucis a les 9.00h Ofici a les 18.00h Processó del Silenci  a les 21.00h	Ofici a les 22.00h.	Missa a les 10.30h.
ROSSELLÓ	Ofici a les 19.00h	Viacrucis a les 8.00h. Ofici a les 19.00h. Processó del silenci a les 21.30h.		Missa a les 12.00h.

SETMANA SANTA O SETMANA DEL TURISME

Hi ha molts que representen a tots els decebuts de Crist i de l'Església que es la seva profunda decepció amb la trobada de Jesús amb la Creu i el seu patiment.

Esperàvem una altra cosa diferent de Crist i de l'Església ? Es pot pressuposar que tots aquests decebuts de Crist, s'instal·len en la queixa, per què així sempre tenen motius per no fer res.

Per això la Creu de Jesús divideix en tres maneres de pensar, veure i actuar:

La primera: la dels decebuts que ve de l’ egoisme, es ben palesa en la història humana i en la vida diària sempre hi ha hagut baralles i discòrdies. (Que recordem als refugiats? Com passen tants dies ja no són notícia i tothom els tanca les fronteres i tot per culpa de la burocràcia dels politics.)

La segona: que prové de Jesús , son el seguidors de Crist es probable que no siguin ven vista per molts experts. Però Jesús és el verdader mestre i ens indica el camí just, que ens portarà els fruits de la salvació que són: la pau, la joia i la felicitat.

La tercera: tal i com ja es nombra a internet són els que fan de la Setmana Santa, la setmana del turisme

Per aquest motiu els cristians ens sentim orgullosos de recordar aquests dies de la Setmana Santa la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús

Julio Siurana

EL PERDÓ

Fills meus, no estimem amb les paraules que surten dels llavis sinó amb els fets que vénen de la veritat (es a dir, de Déu mateix).

Nosaltres no tan sols coneixem a traves dels sentits i l'enteniment, també coneixem a traves de l'amor. El qui estima una persona, mitjantsant l'amor coneix més i millor aquesta persona. L'amor te uns ulls que l'enteniment no te. Aquest amor porta un fruit afegit que és el do del perdó. Qui estima veritablement, perdona, és capaç, també, de concedir el perdó i sobre tot de sol.licitar-lo si és oportú. El perdó es pot definir com un do intangible de l'amor. Si l'amor de Déu es infinit i etern, la seva capacitat de perdonar també ho és.

Déu sempre té paciència amb nosaltres, ens comprèn, ens espera, no es cansa de perdonar si sabem tornar a Ell amb el cor penedit. El problema és que nosaltres ens cansem, no volem, ens cansem de demanar perdó. La fatiga és una expressió de la vulnerabilitat humana. Els éssers humans experimentem el cansament, la fatiga, el desdeny, el desànim i la desil.lusió. No podem, però, projectar aquests estats d'ànim a Déu, perquè Déu, com a font eterna d'amor Déu és també font eterna de perdó. Recordem el profeta Isaïes, quan afirma que, encara que els nostres pecats fossin vermell escarlata, l'amor de Déu els tornarà blancs com la neu.

Nosaltres la comunitat de creients no som pas una secta d'elegits ni una institució d'éssers purs; som una comunitat de fidels, d'éssers humans que, alimentats per la força de l'Esperit, tractem d'obrar a imatge i semblança de Jesús, però que no estem pas lliures del mal, del pecat, de la caiguda. El perdó ofert per Déu es impuls i font d'esperança. 

No tinguem por d'apropar-nos-hi. Té un cor misericordiós. Si li mostrem les nostres ferides interiors, els nostres pecats, Ell sempre ens perdona. Al igual que a la paràbola del fill pròdig, la alegria de Déu es perdonar. Es l'alegria d'un pastor que retroba la seva ovella, l'alegria d'una dona que troba la seva moneda, l'alegria d'un pare que torna a acollir a casa el fill que s'havia perdut, que era com mort i que ha tornat a la vida, ha tornat a casa.

No hi ha transgressió o falta que no pugi ser perdonada per Déu. Encara que l'ésser humà desesperi enfront del mal que ha fet i experimenti que no hi ha perdó possible, per a Déu tot és possible; també perdona allò que per nosaltres sembla imperdonable.

La font del perdó és l'Esperit Sant. El perdó és un do i no un merit, alguna cosa regalada per Déu, el bàlsam que guareix l'ànima de la seva angoixa, de la seva memòria ferida. Jesús dóna als apòstols el poder de perdonar els pecats. És una mica difícil comprendre com un home pot perdonar els pecats, però Jesús dóna aquest poder. L'Església és dipositària del poder de les claus, d'obrir o tancar el perdó. Déu perdona qualsevol home en la seva sobirana misericòrdia, però Ell mateix va voler que els que pertanyin a Crist i a l'Església rebin el perdó mitjançant els ministres de la comunitat. L'Església, ben be, no és propietària del poder de les claus, sinó que és serva del ministeri de la misericòrdia i s'alegra cada vegada que pot oferir aquest do diví. Tots els fidels tenim el dret, de trobar en els sacerdots els servidors del perdó de Déu.

Antoni Cervera

CINC CONSELLS PER A LA SETMANA SANTA

Planteja’t si vols viure setmana santa o només fer uns dies de vacances. I sigues coherent amb la teva fe.

Deixa’t estimar i perdonar per Jesús. Demana el sagrament de la Reconciliació.

DIUMENGE DE RAMS

Com estàs unit a Jesús? Saps pregar lloant i beneint Déu? Com cantes a les celebracions?

DIJOUS SANT

Pots participar més i millor en la missa, que és la Cena del Senyor?

Segur que vols mirar i adorar Jesús en el monument.

I ajudes el necessitat i el mires amb afecte?

DIVENDRES SANT

En què et fixes més, en el sofriments de Jesús o en el seu amor personal per tu?

Com acceptes la Paraula que diu: M’ha estimat i s’ha entregat per mi. ?

DISSABTE SANT

Pots dedicar més estones a la pregària?
Has llegit la Passió en la teva Bíblia?
Avui hi ets a temps.
Has pregat en silenci?
T’atreveixes a entrar-hi?

PASQUA!!!

HORA SANTA

No os inquietéis por vuestra vidaPor lo que habéis de comer o de beber...Mirad las aves del cielo...Vuestro Padre celestial las alimentaBien sabe vuestro Padre celestialQue de todo esto tenéis necesidad
(Mt 6,25 s)

Todos tenemos momentos difíciles. Esos momentos son la piedra de toque para demostrar la fidelidad a la palabra de Dios. La dificultad mayor no consiste en lo que llamamos dificultades, sino en nuestra postura interna de rebelión que va contra el amor. Aun en estos momentos difíciles hemos de reaccionar amando. Al fin y al cabo nadie nos puede quitar lo mejor: la posibilidad de amar de la mejor manera posible. A veces nos afanamos con ansias incontroladas, aun por cosas buenas, lo malo no son las cosas buenas que intentamos, sino la manera como las buscamos. Buscando fines buenos, también se pueden atropellar los derechos de los demás. Para moderar esos deseos, que parecen tan santos, ayudan las dificultades. En ellas aprendemos a recordar que nuestro Padre celestial tiene más interés que nosotros en nuestro bien.

Dios lo sabe todo. Su saber no es el del espectador pasivo ante un suceso. Su saber es el saber de Dios amor que toma parte en nuestra historia. El sabe de nuestra preocupaciones por la salud de nuestros hijos, por la educación, por los sacrificios a la hora de comprar una casa o las angustias frente a la perdida del trabajo. Dios respeta nuestra libertad quiere que seamos nosotros quienes nos construyamos nuestro destino, pero quiere también que tengamos tiempo para Él. ¿Nos damos tiempo para Él? Él hace que ninguna circunstancia nos pueda estorbar verdaderamente. A Él no se le escapa nada. Las injusticias de los demás no son más que el cerrarse un camino que no es el mejor para nosotros. Si se cierra una puerta en nuestra vida, es señal que se abre otra mejor en algún momento para poder amar de la mejor manera posible.. Lo más difícil de todo esto es comprender que a nuestro Padre, Dios, no se le escapa ningún detalle de nuestra vida Comprender esto, o hacer un gran acto de fe cuando parece lo contrario, es fiarse de Dios, cerrar los ojos en manos del Padre. Por eso damos tanta importancia a la filiación, a ese sentirse niño porque en nuestra vida se cerrarán muchas puertas y para esos momentos hemos de estar preparados.

Queremos proponer que en vuestro tiempo de oración, que os pongáis frente a la Cruz y meditéis respecto a ella Esta cruz no se trata de un Cristo muerto, sino de un Cristo vivo. Un Cristo que tiene sus brazos abiertos, no como último gesto de la muerte, sino como el primer gesto del abrazo fraterno, del abrazo del amor.. Un Cristo que abraza y crea camino, un Cristo que tiene a María junto a él permanentemente. Que su mirada y su corazón están dirigidos al Padre y a su plan en nuestra vida y que esta lleno del Espíritu Santo. Reconocer la cruz, es reconocer que el camino del cielo, es un camino que pasa por la cruz como única opción. Pero el que acepta la cruz, para el que muere en la cruz como Jesús, no hace ni un gesto de violencia, se entrega a la violencia, no camina sembrando violencia, camina en la paz. Construye paz en la vida de los hombres , en su vida cotidiana. Edifica la paz en la vida de los hombres.

Esta Cruz refleja el ideal de imagen de la vida esponsal, de la vida familiar. Cuantas veces uno esta en la cruz y el otro junto a la cruz. Unas veces la esposa esta en la cruz y el esposo junto a la cruz, cuántas veces un hijo está en la cruz y los padres junto a esa cruz y es que no hay (cruz) sin resurrección. Vive presente entre nosotros, de manera invisible. Quien encuentra a Cristo, lo da a conocer a los demás, de otra manera, sería señal de que uno no le ha encontrado. Vivir en nosotros la vida de Cristo es un anuncio que Cristo ha resucitado . “ He visto al Señor”. Esto hemos de decir con nuestras vidas, si no, no lo creerán. Todo esto lo tenemos que meditar, que vivir profundamente y agradecer que Cristo y María nos quieran tanto.

Rafael Muñoz Moser

CLÀSSICS DEL CRISTIANISME: Eugéne Roche

“La paraula humana, escrita o parlada, no és pas la gràcia; només n’és el vehicle, una ocasió perquè Déu ens il∙lumini. Déu pot parlar als homes a través d’unes pobres imatges. Ho ha fet en l’Antic Testament i en el Nou. I segueix fentho en l’Església. Des de Betlem, Crist segueix presentantse a nosaltres sota aquestes pobres aparences exteriors. I aquesta pobresa acompanyarà la majoria dels camins de Déu en la vida de cada cristià. Les ocasions no manifesten pas de seguida tota la riquesa que enclouen. Semblen tenir una importància tan minsa que hom pot passar pel seu costat sense adonarse’n.

Menystenint de deturars’hi, hom anirà adreçat cap a una manifestació grandiosa, més digna de Déu i d’un mateix. Però pot ben bé ser que aquesta manifestació grandiosa no es presenti. I aleshores hom haurà deixat escapar l’ocasió real, si fa no fa com ho van fer els homes de Betlem el dia de Nadal.

En el seu fons, la vida espiritual no és pas satisfacció de la intel∙ligència, que comprèn, o del cor, que frueix. Sinó que és una actitud, una disposició de l’ésser sencer en relació amb Déu que ve a nosaltres en cada persona i a cada circumstància. Es tracta d’una fam de Déu, més que no pas d’un sadollament.

L’esperit de pobresa a que va referit la primera benaurançasuposa que hom no exigeix pas a Déu que es presenti en el desplegament de la seva glòria. Demana que hom estigui en “actitud vigilant”, “a punt de respondre”, per molt ràpid o molt discret que sigui el seu pas, sigui quina sigui l’espera demanada o la mesquinesa que el do que ens és ofert presenti a primera vista.”

Eugéne Roche

Informe previ sobre l'estat de l'església de Sant Pere de Rosselló

L'arquitecte Miquel Àngel Sala ha entregat al Bisbat de Lleida l'informe preliminar sobre l'estat de l'església de Sant Pere de Rosselló de la qual va esfondrar el campanar el passat 29 de gener.

En aquest informe l'arquitecte explica que "abans d'abordar cap procés de rehabilitació o reconstrucció parcial a l'edifici cal obtenir més dades dels diferents sistemes constructius de l'edifici, per tal de poder fer una diagnosi de l'estat en el qual es troba".

L'expert, contractat pel bisbat de Lleida proposa l'elaboració d'una campanya d'obtenció de dades relacionades amb l'estructura de l'edifici. Entre altres mesures demana l'aixecament topogràfic del conjunt, la realització d'un estudi del terreny i la realització d'un pla de cales per caracteritzar tots els elements constructius de l'edifici. Cal recordar que el bisbat de Lleida ha assumit les tasques de desenrunament i consolidació de l'edifici amb un cost fins al moment de 51.569,08 euros. 

A partir de l'estudi definitiu per part de l'arquitecte es podrà prendre una decisió definitiva sobre l'edifici en la pròxima reunió que tindrà lloc dintre d'unes setmanes de la comissió ad hoc composta per tècnics del bisbat de Lleida, l'ajuntament de Rosselló, la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya.

RACÓ DE POESIA

POBRESA EVANGÈLICA

No tenir res.
No portar res.
No poder res.
No exigir res.

I a més a més,
no matar res.
No callar res.

L’evangeli tan sols, com una navalla esmolada,
i el plor i el somriure en la mirada,
i la mà estesa i encaixada,
i la vida, a cavall, donada.
I aquest sol i aquests rius i aquesta terra comprada,
per a testimonis de la Revolució ja esclatada.

I “ mais nada ”!

Pere Casaldàliga