DURANT EL MES DE NOVEMBRE A ALPICAT....

DURANT EL MES DE NOVEMBRE A ALPICAT.... 

· Dia 31 (d’octubre), dilluns, a les 19.00h, Vespertina de Tots Sants.

· Dia 1, dimarts, Festivitat de Tots sants, missa a les 9.00h i les 11.00h.

· Dia 2, dimecres, Fidels Difunts, missa a les 19.00h.

· Dia 5, dissabte, a les 19.00h, Eucaristia amb l’Hospitalitat de Lourdes.

· Dia 19, dissabte, a les 19.00h, Confirmacions, presidides pel Sr. Bisbe.

CATEQUISTES D’ALPICAT

Ja fa dos anys, que la nostra comunitat gaudeix del suport d’un catequistes molt joves, però molt ben preparats. Són alumnes de batxillerat de l’escola Terraferma. Cada divendres atenen a un bon grup de nens i nenes, aquest any són 30, de primer curs de preparació a la Comunió.

Els nens i nenes encantats, la comunitat també i per a ells una bona experiència i un testimoniatge de la seva fe.

MOLTES GRÀCIES!!!!

Avui els fem aquestes preguntes:

Carlos Montes

1. El millor del ministeri de fer de catequista.

CM - Veure com els nens gaudeixen i aprenen a conèixer a Nostre senyor.

2. El més pesat d'aquest mateix ministeri.

CM - Molts cops els nens no coneixen el lloc on es troben i generen xivarri en un lloc sant.

3. Una anècdota fent de catequista.

CM - Un nen es pensava que Jesucrist havia mort a mans d'un fusell.

Xavi Blavia

1. El millor del ministeri de fer de catequista.

XB- El millor d'exercir aquesta tasca, és sens dubte l'alegria i il·lusió que transmeten els nens setmana rere setmana. 

2. El més pesat d'aquest mateix ministeri.

XB- Hi ha dies en que potser fa mandra assistir-hi, és divendres, tens ganes del cap de setmana, etc. També de tan en quan s'ha de tenir una mica més de paciència; però al cap i a la fi són nens molt engrescats. Val la pena fer-ho amb entusiasme. 

3. Una anècdota fent de catequista.

XB- Són molt gracioses algunes aportacions dels nens. De tan en quan et pregunten o diuen alguna cosa que no té cap sentit o t'expliquen les coses que han fet a l'escola.

Javi Gonzalo

1. El millor del ministeri de fer de catequista.

JG - Poder resoldre’ls-hi tots els dubtes que tenen, perquè és part de la seva naturalesa el preguntar per tot allò que els inquieta i que volen saber, i esperen que tu els hi resolguis, i això és el que més m'agrada de ser catequista.

2. El més pesat d'aquest mateix ministeri.

JG- El més pesat d'aquest mateix ministeri?

Potser què, al ser nens, quan els hi passa alguna cosa pel cap la diuen a l'instant, encara que no tingui res a veure amb el què s'està parlant, i si això ho fan dos o tres nens a l'hora pot descontrolar una mica la sesió i llavors costa ficar ordre.

3. Una anècdota fent de catequista.

JG- L'any passat vaig insistir els primers dies en què portessin els llibres i l'estoig per treballar i que no se’ls oblidessin, i al final vaig ser jo el que em deixava sempre els llibres a casa i els nens els qui em recordaven que els havia de portar. Va ser una cosa graciosa el com va donar la volta aquella situació. 

Per què llegir la Bíblia ?

1.- Donar importància a la Bíblia

2.- Llençar-nos a llegir-la sense por ( és la paraula de Déu )

3.- Valorar igual el Antic com el Nou Testament

4.- Conèixer les grans línies històriques de Israel

5.-Conèixer les institucions religioses de Israel

6.- Llegir la Bíblia com un llibre sagrat

7.- Llegir els textos sense perjudicis ni rutines ( Salm 114)

8.-Els textos s’ han de llegir aplicant-los en la nostra vida

9.-Memoritzar els textos de la Bíblia almenys els que ens semblen més importants

10.- Interpretar el que Paraula de Déu diu de Déu

11.-Llegir la Bíblia amb la comunió amb l’Església

12.-Resar amb la Bíblia

13.-Assumir que trobem textos foscos i difícils

14.-Llegir l’ escriptura a la llum de la Pasqua ( resurrecció de Crist)

15.-Saber distingir els gèneres

PLA PASTORAL DE LA DIÒCESI DE LLEIDA PEL TRIENNI 2016-2019

PLA PASTORAL DE LA DIÒCESI DE LLEIDA PEL TRIENNI 2016-2019

El passat dimarts dia 18 d’octubre, ens vam aplegar a la parròquia d’Alpicat, representants de les tres parròquies que conformem la Unitat Pastoral, per reflexionar en veu alta sobre el Pla Pastoral que ens proposa el nostre Bisbe Salvador pel trienni 2016-2019.

Es va exposar un resum, sobretot, de les prioritats que estan establertes en el Pla Pastoral, i que lluny de ser de difícil adequació, cada comunitat i cada membre d’elles, ha de fer la seva adaptació per tal de ser fidel al que es demana, alhora que ho aterra a la realitat de cada lloc.

Les prioritats, en titular, són aquestes:

o Conversió personal i col·laboració responsable de tot cristià en la seva comunitat.

o Revisió permanent de les parròquies i comunitats.

o Coordinació apropiada entre les Àrees pastorals (delegacions i centres de formació) amb parròquies, unitats pastorals i arxiprestats.

o La Pastoral vocacional a la nostra diòcesi. Vocacions, Joventut i Família.

o La Visita Pastoral a les parròquies i comunitats.

Tots aquells que estigueu interessats a conèixer una mica més el que cadascú de nosaltres pot aportar, no dubti en informar-se amb el rector de la comunitat.

PREAMBULOS DE LA FE -José Mª Valverde- (1ª parte)

PREAMBULOS DE LA FE 

-José Mª Valverde-

(1ª parte)

1

Ya tengo edad, ya puedo responder
a todos en qué está puesta mi vida,
a dónde miro siempre, allá a lo lejos,
en medio del trabajo y de la casa
y del pensar en serio en este mundo,
con sus ideas, su hambre y sus gobiernos.

Si preguntáis, respondo; pero no
al modo usado, en un libro con notas
bibliográficas, o una conferencia,
sino en mi verso, en serio y a mi gusto.

No temáis que haga historia de mi vida,
ni que exclame o suplique: acaso en otros
versos nombraba a Dios como quien habla
de una mujer lejana, entre suspiros,
de una ciudad cordial para él, de un caso
que le ocurrió a su espíritu, y los otros
oyen, corteses y algo conmovidos,
igual que ante un amor o un luto ajeno.

Qué puede ser de todos, qué nos anda
buscando a todos; de eso quiero hablar,
y sólo como ejemplo, de pasada,
aludir a mi fe, con mis papeles.

2

La vida es pegajosa, nos apremia y nos gusta
más cuanto más nos duele; nos aturde empujándonos
con hambre y con amor, pero, en un brusco olvido,
en medio de la gente espesa, en un tranvía,
en esa soledad mortal de entre la masa,
nos asalta el ¿qué ocurre, en qué para esta noria?

Y hay que pensar en cosas tan grandes que nos hagan
sentir calor por dentro, consuelo de estar vivos
y aun ganas de morir un poco por su nombre.

Así, es bello luchar por la ciudad futura,
más justa y limpia, amiga del hombre y su trabajo;
quien por ella ha caído en sangre, bajo el déspota,
merece gloria y fama, y otra alabanza insigne
merece el que no cae sino vive rumiando
en un rincón su sueño político y remoto.

Pero en la misma entraña de esta esperanza vemos
la nada agazapada, la muerte entre los niños,
robustos y sin penas, del proyecto sublime;
el hastío emplazándonos a hundirnos al final.

Bello es también besar a una mujer despacio,
despacio y repetido, a través de los años,
y ver salir los hijos y ver cambiar la vida
reflejada en las aguas de su cauce leal,
pero el tiempo atardece, y los dos, de la mano,
querríamos salvar siquiera las estampas
de claridad guardadas de cada buen recodo.

Y los hijos que salen, rasgándonos el fondo
del ser al ir a dárselo, nos llaman un momento,
como un tren en la noche pasando a nuestro lado,
para luego perderse en la vida adelante,
con su paso y sus hijos, lo mismo que nosotros.

Y algún pequeño instante, nada importante, acaso
la luz de aquél espejo en la casa de niño,
lo primero, quizá, amigo en este mundo;
o esa tarde en el parque polvoriento, un crepúsculo
con ilusión y un poco de dolor de muchacho:
¿dónde guardarlo, dónde, del negro de los astros,
del día en que no estemos, hundido entre pisadas?

3

El Dios que fuera, exacto, la respuesta
al dedo de este mundo, señalando
allá, a su fondo grave y venerable;
el Dios que fuera el centro de la bóveda,
la pieza que cerrara el gran juguete;
el Dios que fuera el eco mejorado
de nuestra voz, sonando en lontananza,
redondo trueno, justo y riguroso;
el Dios que fuera el sueño al que apelamos
cuando nos vemos sucios y mezquinos,
el espejo perfecto en que sanar;
el Dios de la pizarra y del buen orden,
el Dios que fuera el premio necesario,
la escapatoria, sólo, de la muerte,
triste como sería; el mundo visto
en grande y para siempre endomingado,
la certidumbre, el sí, la solución.

¿Cómo creer en Él, de tan sabido,
tan demostrado, tan imprescindible,
hecho del material de nuestros sueños?
¿Tan sencillo era todo? Simplemente,
tanto dolor y sombra en los milenios,
tantos millones de muertos a patadas,
¿se ajustarían, limpios, al balance?



(…continuará.)

JA HAN COMENÇAT LES CATEQUESIS A ALPICAT

Uns 30 nens i nenes s’han inscrit enguany, al Primer Curs de Catequesi de Primera Comunió. En el segon curs, els que el proper mes de maig la celebraran, continuen 20 nens i nenes que va començar l’any passat.

Sortosament la nostra comunitat compta amb un bon grup de catequistes, algunes amb molta experiència i altres més joves però molt ben preparats. Son cinc nois de l’escola Terraferma, amb que la mantenim un molt bonica col·laboració i comunió.

Gràcies a tots i totes les Catequistes i ànims amb aquest gran servei a l’Església.

ST. ANTHONY MARY CLARET October 23 – Bishop and confessor

Born in Sallent, Spain, St. Anthony Mary Claret labored as a missionary in Catalonia and the Canary Islands. In 1849 he established the Congregation of the Misssionary Sons of the Immaculate Heart of Mary. Later, when he had been consecrated as Archibishop of Santiago de Cuba, he founded the Teaching Sister of Mary Immaculate. He spread devotion to the Blessed Sacrament and the Immaculate Heart of Mary by his preaching and writings and helped to revive the catalan language. He died in 1870.

Cèsar Minguella Barallat.

COMENCEM CURS

Comencem nou curs a les parròquies de la 

UNITAT PASTORAL d’Alpicat – Torrefarrera – Rosselló

La crida torna ser la mateixa: PARTICIPA!!!

Hem de donar testimoni, ens hem, de formar, hem de col·laborar entre tots a una millor difusió del Regne de Déu als nostres pobles.

Algunes primeres dates a recordar:

· Dia 4 d’octubre: 

   Inici del Grup de Bíblia, a Alpicat. 20.00h.

· Dia 18 d’octubre: 

   Explicació del Pla Pastoral Diocesà, a Alpicat, 19.30h.

· Mes d’octubre: 

   Inici de les catequesis a les tres comunitats.

FESTA DE LA MARE DÉU DELS DOLORS

Dissabte 17 de setembre, a Alpicat, en la celebració vespertina de dissabte, vàrem celebrar la Festa traslladada de la Mare de Déu dels Dolors, que va organitzar la Congregació dels Dolors d’Alpicat.

Ens va acompanyar, presidint l’Eucaristia, Mn. Ramon Prat Pons, actualment Director del Centre d’Estudis Religiosos de Lleida, IREL. Seguint les paraules de l’Evangeli, va destacar com Maria no cerca mai cap mena de protagonisme, poder o guanys en el seu seguiment de Jesucrist, el seu propi Fill, mai intenta ser la “protagonista de la foto”.

La celebració va estar acompanyada per un quartet de corda i una soprano que després ens va oferir un petit recital o tots vàrem ser captivats per la seva magnífica veu.