Divendres, a les 18.45h, estant l’església plena de nens fent la catequesi i els que assajaven la celebració de la Primera Comunió, juntament amb les catequistes, uns adolescents que viuen al poble, van llençar a l’atri del temple una garrafa amb un líquid corrosiu i amb boles de paper d’alumini.
Una persona que quedar ferida amb cremades produïdes per l’explosió forta que es va produir, la van tenir que portar en ambulància a l’hospital de Lleida, desperfectes materials al temple, el gran espant que es van endur tos els nens i nenes, i el trencament d’una tranquil·la tarda de catequesi.
Sense fer dramatismes sobre el fet, però sense excloure la gravetat que va revestir i que, encara hauria pogut estar molt pitjor, suposo que, especialment tots els que estàvem en aquell moment, ens preguntem: Perquè?
¿Perquè uns nois entre tretze i catorze anys, que viuen al poble, que segurament ni tan sols han entrat mai a l’església, fan una cosa així? ¿En que ens estem convertim o en que estem convertint als nostres fills?
La policia esclarirà els fets, però si no hi ha una motivació especial que desconeixem, suposo que tot volia ser una mena de mala jugada, amb insults, cops de porta (que també van haver i això va fer sortir a la persona afectada) i explosió inclosa.
Però es van passar i més del que és prudent... No és simplement una gamberrada. Ha anat més enllà. Ara bé, els propis nois que han realitzat l’acte vandàlic i les seves famílies, seran també víctimes del que ha produït.
Per sort, la Pasqua del Senyor continua. Els signes de bondat són constants a tot arreu i mai no ens hem de deixar xafar per aquests tipus de successos. Amb el Crist tot ho podem.
Que tal vegada el nostre testimoni serveixi perquè no es torni a repetir això, enlloc.