L‘evangelització és inherent a la vida cristiana. Evangelitzem quan vivim la nostra identitat baptismal i expressem la joia en cada persona. NE és relació
Per tant evangelitzar no és donar idees, eslògans o consignes, ni convèncer les persones per què es facin “dels nostres“, si no oferir la presència del Déu vivent, fet home en mig nostre .
La nostra evangelització tindrà doncs una dimensió formativa (ensenyar), una dimensió estètica, ja que ensenyar és un art i una dimensió existencial (de viure).
De fet Jesús ensenyava a viure la vida , a conèixer la realitat, a dir les coses pel seu nom. En definitiva la NE, l´ Església ha de demostrar un estil de vida .
Els creients no es distingeixen per les seves conviccions, si no per el seu estil de vida .
Mirant com es relacionen els cristians hom hem de veure l’atractiu humà de Crist . Ja va passar al principi; mireu com s’estimen.
Me gusta la abstracción: Ser Cristiano es un estilo de vida...no pasa de moda,deja poso y se manifiesta en todos y cada uno de nuestros actos dando un verdadero y pleno sentido a nuestra existencia....
ResponElimina