“La gran dificultat de la fe ha estat, sovint, falsejar i velar el rostre de Déu. El Déu que han negat Marx, Nietzsche o Freud certament no existeix perquè és una caricatura. I és que hi ha la caricatura que en fan els integristes i la que en fan molts ateus i anticlericals. La fe religiosa només pot néixer d’una recerca interior i lliure de la persona. En el sagrari de la meva intel∙ligència, del meu cor i de la meva consciència cerco de ser enterament jo mateix, lliure i autònom. Si no sóc jo mateix mai no podré obrirme a un Altre i als altres. Si no sóc amo de mi mateix deixo que els altres, el meu pare, el meu professor, el meu germà gran, el veí, el cap del govern, Marx o el Che Guevara manin sobre mi. No ho puc consentir. La fe no pot començar per un discurs dogmàtic ni moral. No pot començar per un discurs exterior, sinó per un camí interior.
Per això aquells que no creuen o se situen com a agnòstics cometen un error quan posen en el debat el comportament de l’Església, d’aquella secta o d’aquell grup fanàtic. La qüestió de Déu és una qüestió entre Ell i “jo”; ens concerneix als dos i té a veure amb la meva plenitud més profunda i amb la possibilitat d’estimar. La resta ens distreu.”
Manuel Lladonosa i Vallllebrera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada