“La confiança absoluta no és que sigui més important que la caritat. Segueix essent veritat la dita de Joan de la Creu: Un acte d’amor pur val més que totes les obres. El que passa és que la confiança absoluta en Déu és l’eina espiritual que resol les contradiccions i les foscors supremes de la creu dels cristians, sants o no. La confiança incondicional és l’eina que Déu mateix ens regala per tal que sigui veritat el do de la perseverança. El qui persevera fins a la fi se salvarà. I, en definitiva, puc confiar -com un infant joiós, feliç- que Déu no em pot pas negar ni em vol negar un do que el seu propi Fill li ha demanat des de la humilitat del darrer lloc. Per altra banda, ja he indicat que aquesta confiança incondicional és veritablement do de Déu: es tracta de l’esperança teologal que, a més, apareix informada per la caritat, ja que l’abandó inclou l’amor agraït de l’infant que es confia.”
(Josep M. Rovira Belloso, a “Santa Teresa de Lisieux, testimoni de Déu.”)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada