Si hi ha una imatge casolana, que atrau als ulls en el saló o estança d’una casa, és el foc encès en la llar de foc. Davant les flames els ulls s’il·luminen.
El foc és calor, vida, refugi; però també cap que per el foc es cremí un bosc, que arrasi i destrueix.
En Advent i Nadal són tradicionals les fogueres, que potser tenen el seu origen en “ les rondes de los auroras “ (que són persones que canten amb una fe popular i una religiositat senzilla )
El foc té una llum divina. Déu es manifesta en el foc, en el esbarzer ardent. Moisés, quan baixava de la muntanya del Sinaí d’estar amb Déu, es tapava de la resplendor del seu rostre; Jesús a dalt de la muntanya es va transfigurar. Les escriptures parlen de l´ardor de les entranyes del foc del cor. L’Esperit Sant es vessa en llengües de foc.
Hi ha foc que destrueix i infon terror. El foc de la passió mata. Però hi ha un foc que escalfa i il·lumina. L’enamorat es qui té el cor ardent. Déu es manifesta enamorat. Per el seu amor va enviar el seu Fill al món.
Com estem nosaltres? Quin foc habita en nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada