Quan l’anunci del missatge cristià remarca molt la creu i poc la resurrecció, és senyal que s’ha convertit en una doctrina feixuga i trista.
És cert que Jesús va morir, però fou una mort que contenia la glòria de Déu, perquè Jesús no és únicament home, també és Déu . Ell, a la creu, cridà: Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?”. I experimentà la fi de que tot s’acabava. Tanmateix, en aquest buit total, Jesús, abans d’expirar, deixà oberta una esperança.” Pare, a les teves mans encomano el meu esperit”.
El missatge de Jesús es alliberador i va adreçat als pecadors que tenen necessitat de ser salvats. Ho veiem en els seus deixebles: són gent senzilla que, sentint-se incapaç de complir totes les normes religioses de la Llei jueva, troba en Jesús un atractiu: l’esperança dels “pobres del Senyor”, dels rebutjats a causa de la mateixa religió i de les injustícies dels homes. I Jesús s’admira d'aquesta gent i se’n compadeix. Per això, no els vol impulsà cap càrrega. Sap que la vida quotidiana ja té la seva pròpia creu.
Per tan, refiem-nos de la creu de Crist. No vulguem fer d’herois,no patim inútilment.
Participem de la mort de Crist obrit-nos a la vida que hem rebut d'ell, deixant de banda el que abans de la fe eren les nostres falses seguretats i interessos, fent-nos pobres d’allò que abans eren les nostres riqueses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada