ORACIÓ

El tema d'avui m'ha portat a recordar les primeres vegades que vaig intentar fer oració .Després de posar-me en la presència de Déu no sabia què dir i em preguntava si no seria una bogeria això d'intentar parlar amb algú que no veia ni sentia. Era una sensació estranya .Ara, al constatar amb quina facilitat i familiaritat em dirigeixo al Senyor, m'ha embargat un sentiment de profonda gratitud en vers Déu que em va agafar de la mà i no m'ha deixat mai, encara que jo de vegades em despisti pel camí.

Utilitzo la pregària de dues formes:

1- Aquella estona al dia que dedico exclussivament al Senyor.

2- I la que sorgeix durant el dia de forma espotania en forma de pensaments curts demanant ajut, donant gràcies o comentant les incidencies que sorgeixen. Es un alçar la mirada cap al Senyor o la seva Mare. Podria dir que em sento com els nens petits , que parlen amb un amic invisible, però sabent que el meu Interlocutor- essent invisible als meus ulls- no ho és gens per a la meva ànima.

La pregària que dedico exclussivament al Senyor és un diàleg d'amor. Amb Ell experimento comprenssió, ajut, companyia , respostes -de vegades mes clares , de vegades més velades, inmediates o remotes - però sempre resposta.

Començo aquest diàleg amb el Senyor posant-me en la presencia de Déu amb una oració introductoria, que és una part molt important de l'oració. És prendre consciència de que Ell està en mi, em veu i m' escolta. Li dic que l’adoro i demano perdó pels meus pecats i imploro la gràcia necessaria per fer aquella estona d'oració. Invoco a Maria Santíssima, a Sant Josep i a l'àngel de la guarda buscant la seva intercessió.

De vegades, m'ajudo d'algun escrit per meditar-lo amb el Senyor.

Els salms, on Ell posa en els meus llavis les paraules adients per adreçar-me a Ell; les oracions de la liturgia, tant riques en contingut; l'Evangeli, que m'ajuda a coneixer-lo més i a aprendre d'Ell; el parenostre, aquesta oració aparenment senzilla però d'una gran profunditat.

Altres vegades, tinc tantes coses per parlar amb el Senyor que el temps flueix de pressa i els llibres em sobren. Quan tinc ocasió d' estar davant del Santíssim, sobren fins i tot, les paraules, amb la contemplació n'hi ha prou. Em mira i el miro. Es com quan estàs en silenci amb una persona que estimes i que hi tens confiança. De vegades, aquest silenci omple abastament.

Acabo sempre aquesta estona d'oració donant-li gràcies pels propòsits, pels afectes i les inspiracions - quan n'hi ha - que m'ha concedit el Senyor, sense cap mèrit per part meva. I li demano la gràcia de saber-los posar en pràctica. Encara que molts dies me n'oblido completament! Però, a última hora de la nit, dono un repàs al dia i li comento breument com ha anat la jornada- malgrat que jo sóc concient que Ell ho sap millor que jo mateixa -però a mi em serveix per agrair-li tantes coses bones, demanar ajut per les necessitats i - com no! - perdó pels oblits, negligencies i faltes, conscients o no conscients, de la jornada.







Pepita