Una devota es va fer, amb fusta, una estàtua de Buda i la recobrí d’una fina capa d’or. Va quedar tan preciosa que la duia a tot arreu on anava.
Van passar els anys i la devota, sempre amb la seva estàtua a sobre, s’establí en un petit temple on hi havia moltes estàtues de Buda, cada una de les quals tenia el seu propi altar.
Cada dia cremava encens davant el seu daurat Buda; però va descobrir, consternada, que una part del fum s’escapava cap als altars laterals.
Aleshores es va fer un embut de paper, a través del qual el fum ascendia únicament cap al seu Buda… i així, a poc a poc, s’anà ennegrint el nas del Buda daurat, que va acabar lletgíssim.
Anthony de Mello, S.J.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada