EL PERDÓ

Fills meus, no estimem amb les paraules que surten dels llavis sinó amb els fets que vénen de la veritat (es a dir, de Déu mateix).

Nosaltres no tan sols coneixem a traves dels sentits i l'enteniment, també coneixem a traves de l'amor. El qui estima una persona, mitjantsant l'amor coneix més i millor aquesta persona. L'amor te uns ulls que l'enteniment no te. Aquest amor porta un fruit afegit que és el do del perdó. Qui estima veritablement, perdona, és capaç, també, de concedir el perdó i sobre tot de sol.licitar-lo si és oportú. El perdó es pot definir com un do intangible de l'amor. Si l'amor de Déu es infinit i etern, la seva capacitat de perdonar també ho és.

Déu sempre té paciència amb nosaltres, ens comprèn, ens espera, no es cansa de perdonar si sabem tornar a Ell amb el cor penedit. El problema és que nosaltres ens cansem, no volem, ens cansem de demanar perdó. La fatiga és una expressió de la vulnerabilitat humana. Els éssers humans experimentem el cansament, la fatiga, el desdeny, el desànim i la desil.lusió. No podem, però, projectar aquests estats d'ànim a Déu, perquè Déu, com a font eterna d'amor Déu és també font eterna de perdó. Recordem el profeta Isaïes, quan afirma que, encara que els nostres pecats fossin vermell escarlata, l'amor de Déu els tornarà blancs com la neu.

Nosaltres la comunitat de creients no som pas una secta d'elegits ni una institució d'éssers purs; som una comunitat de fidels, d'éssers humans que, alimentats per la força de l'Esperit, tractem d'obrar a imatge i semblança de Jesús, però que no estem pas lliures del mal, del pecat, de la caiguda. El perdó ofert per Déu es impuls i font d'esperança. 

No tinguem por d'apropar-nos-hi. Té un cor misericordiós. Si li mostrem les nostres ferides interiors, els nostres pecats, Ell sempre ens perdona. Al igual que a la paràbola del fill pròdig, la alegria de Déu es perdonar. Es l'alegria d'un pastor que retroba la seva ovella, l'alegria d'una dona que troba la seva moneda, l'alegria d'un pare que torna a acollir a casa el fill que s'havia perdut, que era com mort i que ha tornat a la vida, ha tornat a casa.

No hi ha transgressió o falta que no pugi ser perdonada per Déu. Encara que l'ésser humà desesperi enfront del mal que ha fet i experimenti que no hi ha perdó possible, per a Déu tot és possible; també perdona allò que per nosaltres sembla imperdonable.

La font del perdó és l'Esperit Sant. El perdó és un do i no un merit, alguna cosa regalada per Déu, el bàlsam que guareix l'ànima de la seva angoixa, de la seva memòria ferida. Jesús dóna als apòstols el poder de perdonar els pecats. És una mica difícil comprendre com un home pot perdonar els pecats, però Jesús dóna aquest poder. L'Església és dipositària del poder de les claus, d'obrir o tancar el perdó. Déu perdona qualsevol home en la seva sobirana misericòrdia, però Ell mateix va voler que els que pertanyin a Crist i a l'Església rebin el perdó mitjançant els ministres de la comunitat. L'Església, ben be, no és propietària del poder de les claus, sinó que és serva del ministeri de la misericòrdia i s'alegra cada vegada que pot oferir aquest do diví. Tots els fidels tenim el dret, de trobar en els sacerdots els servidors del perdó de Déu.

Antoni Cervera