Per conèixer-nos, no hem de dividir ni separar, hem d’unir. Si hi ha meditació, anirem descobrint que no hi ha jo i món, sinó que mon i jo són una mateixa i única cosa.
La conseqüència natural de aquesta troballa és la compassió vers qualsevol ésser vivent: no vos fer mal a ningú perquè t’adones que en primera instància et faries mal a tu mateix si ho fessis.
Tot el que fas als altres éssers i a la naturalesa t’ho fas tu mateix. La terra no pot ser arrencada d’un lloc per fer-la servir en un altre sense pagar-ne un preu.
Els éssers humans ens solem definir per separació i divisió. Doncs es així, dividint, separant i oposant que precisament ens allunyem de nosaltres mateixos.
Jesús ressuscitat és la glòria d’home nou, no dividit amb si mateix.
Per lo tant si no posem plenament la nostra mirada en el maleït prestigi i en el domini egoista sobre els altres i en el context de una comunitat cristiana que segueix a Jesucrist, la nostra personalitat expressarà, en el coneixement humil d’un mateix, la gratuïtat i l’abundància de l’amor de Déu i la caritat gratuïta amb els germans, amb l’efecte propi d’aquesta relació i no pas amb fredor i distancia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada