El filòsof polonès Bauman, afirma, en el seu diagnòstic, que en la modernitat tot és líquid, evanescent, provisional, que el declivi de la família i de les comunitats locals, les condicions de treball i el trencament dels lligams religiosos han facilitat la pèrdua del sentit de comunitat i d’identificació.
Si observem en les nostres poblacions hem abraçat plenament UNA NOVA RELIGIÓ que fins i tot ens porta a una pràctica dominical en família que és el consum. El consum ha devingut un factor clau en les nostres societats, fins a arribar a un punt fins i tot dramàtic i malaltís: si no consumim no creixem,si no creixem no produïm riquesa.
Així les famílies unides i alegres, opten per anar-se’n bona part del diumenge, als grans centres comercials, per comprar, dinar junts i passar el dia.
Aleshores les esglèsies s’han buidat i els centres comercials s’han omplert.
En moltes famílies durant la setmana, els dinars i sopars sempre falta algú de la casa, quasi no és parla, i els fills aprofiten per jugar als ordinadors,els videojocs i la televisió.
Això sí, el diumenge s’apleguen passejant i la família s’uneix comprant.
És la imatge més del model de vida que ens està envaint.
Julio Siurana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada