segueix-nos

segueix-nos

TERRA SANTA

TERRA SANTA

Terra Santa

Terra Santa

PARTICIPA! TOTS I TOTES SOM NECESSARIS!

PARTICIPA! TOTS I TOTES SOM NECESSARIS!

diumenge, 27 de setembre de 2015

El bisbe Salvador pren possessió del Bisbat de Lleida

 
 
Mons. Salvador Giménez Valls va iniciar el seu ministeri episcopal al capdavant del Bisbat de Lleida aquest diumenge, 20 de setembre, amb una celebració a la Catedral Nova, que podeu seguir en vídeo a través d’aquest enllaç.

Més d’una vintena de cardenals, arquebisbes i bisbes, vinguts d’arreu de l’Estat espanyol van assistir a la celebració, en la qual el nunci del vaticà, seguint el manament del Papa Francesc, va cedir el bàcul, com a símbol del poder del bisbat de Lleida a Mons. Salvador.

 
Font web Bisbat de Lleida

dissabte, 26 de setembre de 2015

PREGUNTEM DES DEL BLOC

Mossèn Josep Maria Escorihuela és des de juliol Rector in solidum de la nostra Unitat Pastoral. Tot i que ja el coneixem perquè ens va acompanyar com a animador de comunitat, preparem unes preguntes per saber més de la seva persona:



P- Mossèn als 65 anys! Com va neixer la seva vocació?

R - Sí, he estat ordenat als 65, quan Déu ho ha volgut. Ser prevere i acompanyar la comunitat cristiana és per a mi un desig molt antic. Però no era l’hora. Ha estat un camí de clars i obscurs. 

Sé que el Senyor porta la nostra vida. I ara és quan Ell m’ha volgut prevere. Només puc regraciar eternament la seva misericòrdia. 

Des ben petit amb els meus pares i al col·legi he viscut una gran proximitat a l’altar del Senyor. Durant la major part de la meva vida he viscut l’Eucaristia cada dia. Conec què és el camí de la fe: Déu m’hi ha guardat sempre. Fa més de 40 anys que he tingut experiència personal de l’Esperit Sant en la renovació carismàtica catòlica. Jesús se m’hi ha fet molt viu i proper. He conegut el goig de lloar el Senyor amb tot el cor, amb cants, salms, himnes, amb tot el cos, amb el ressò de la pregària que l’Esperit fa en el nostre cor i que supera tota paraula... Fa de mal explicar, és cosa d’entrar-hi amb fe. I el bon Déu m’ha portat per camins diversos fins a aquest punt. Ah! I em deixava la Paraula que ara m’és viva. I els serveis d’acompanyar germans en la vida de fe, de proclamar i mostrar la Paraula fora de la litúrgia. I ser i sentir-me germà de molts en el Senyor Jesús.










P- El sacerdoci és un do de Déu per a l'Esglesia i per qui ho rep. Què pot explicar sobre això? ¿Com ha viscut la seva ordenació?

R- Prou, el ministeri ordenat és un do de Déu per a l’Església i l’ordenat també rep tant! He viscut aquest temps, des que vaig sentir últimament amb una gran força aquesta crida,


amb un gran desig de fer la voluntat de Déu. I també amb una gran alegria de fons. I m’he vist acollit, ben acollit per tots: el Bisbe, els preveres, als cristians de les comunitats que tinc el goig de servir. He anat a l’ordenació de tot cor, amb fe i amb una emoció molt fonda. I celebrar l’Eucaristia, administrar els sagraments... m’emociona fondament i m’omple de goig. Sé que hi ha un temps de goig i temps de penes. Confio en el meu Senyor.


P -
Què és per a vostè ser sacerdot diocesà, arrelat a una terra, a una història?


R - Vull ser prevere diocesà i només això. I quan veig l’església diocesana tant necessitada de preveres em reafirmo de tot cor: vull ser prevere diocesà sota el guiatge del Bisbe, amb els meus germans del presbiteri diocesà, amb els germans diaques. En un amor concret i humil als cristians i als allunyats d’aquesta nostra terra. És el lloc que Déu ha preparat per a nosaltres.


P -
Durant anys es va dedicar a la formació de joves quin missatge li agradaria transmetre'ls?



R - Sí, durant tota la meva vida anterior fins a la meva jubilació he estat professor en escoles cristianes. Se m’ha concedit d’estimar–los i de sentir-me estimat. Desitjo que busquin i trobin el camí de la felicitat autèntica, que vulguin cultivar l’alegria, l’estudi i el treball fet a fons, que aprenguin el goig de donar-se en bé dels altres. I que es deixin trobar per Déu en Jesucrist.


P - Com animaria a un jove perquè es plantegi la vocació sacerdotal?

R - Com animar a qui senti una crida al ministeri ordenat? Fer el que calgui per tal que arribi a una experiència personal de Jesús ressuscitat i del seu amor. Acompanyar-lo en el camí de la Paraula de Déu, de la pregària i de la caritat concreta en el servei de la catequesi, de la litúrgia i de l’acolliment de les persones. Que estigui a prop de preveres engrescadors, espirituals i apòstols en el nostre temps: el Concili Vaticà II, el concili tarraconense i en els signes del nostre temps. Que sigui més que no sembli. La diòcesi té els preveres encarregats del seminari i
de l’acompanyament dels candidats. Ser prevere és molt bonic. Que el Senyor li eixampli el cor i correrà pels seus camins.

 

P - Què demanaria als fidels de la nostra UP?

R - Acostem-nos al Senyor que ens omplirà de goig. Arrelem-nos a les nostres comunitats. Mirem davant Déu quin servei puc fer jo a la comunitat, a l’església.

DOMUND 2015




La Delegació Diocesana de Missions ens remet un enllaç amb informació sobre el DOMUND on podeu trobar molta informació.

FIESTA DE LA EXALTACIÓN DE LA SANTA CRUZ



En plena fiesta mayor de Torrefarrera, hemos celebrado la festividad litúrgica de la Exaltación de la Santa Cruz.

El año 320 la emperatriz Elena de Constantinopla encontró la Vera Cruz, la cruz donde murió Nuestro Señor Jesucristo. La emperatriz y su hijo Constantino construyeron en el lugar del descubrimiento la Basílica del Santo Sepulcro donde guardaron la reliquia.

Años después,el rey de Persia, en el año 614, invadió y conquisto Jerusalén y se llevo la cruz situándola a los pies de su trono como signo de menosprecio al cristianismo. Pero en el año 628 el emperador Heraclio consiguió recuperar cruz, llevándola de nuevo a Jerusalén el 14 de septiembre de este mismo año.

Desde entonces,este día,quedo señalado en los calendarios litúrgicos como el de la Exaltación de la Santa Cruz.

La Cruz es fruto de la libertad y el amor de Cristo. No era necesaria, pero Cristo la acepto para mostrar su amor y su solidaridad con el dolor humano. Para compartir nuestro dolor y hacerlo redentor.



Carta de San Pablo a Filipenses (2,6-11)







Eugenio Kiskeri

LA CONGREGACIÓ DELS DOLORS D'ALPICAT

Aquest mes de setembre hem celebrat la festa de la Mare de Déu dels Dolors, a Alpicat i arreu. Durant el cap de setmana anterior i el mateix dia de la festa litúrgica, al temple parroquial es va exposar la imatge de la Mare de Déu, envoltada del seu preciós mantell. Mantell que ens recorda els gran i bonics braços de mare que acullen a tots els homes i dones que ens deixem acaronar per ella, especialment en moments de dolor.

Aprofitant la festa, es va recordar a tothom que la parròquia gaudeix de la sort de tenir aquesta Congregació que col·labora tot l'any en la difusió del Misteri de Dolors de la Mare de Déu, fent un apostolat especialment intens els dies de Setmana Santa. 

Segurament la Setmana Santa a Alpicat no seria tan intensa si la Congregació no fes la seva gran aportació amb els passos, la coordinació del Tridu Pasqual i les processons del Divendres Sant. Són molts els que col·laboren a la Congregació, però sempre falten mans. 

Si t'interessa tenir més informació o participar en aquest apostolat, informat a la nostra parròquia. 



CARTA ENCICLICA LAUDATO SI

SOBRE EL CUIDADO DE LA CASA COMUN
Punto 2 :


Hemos crecido pensando que eramos sus propietarios y dominadores, autorizados a explotarla. “la Tierra”

Nuestro propio cuerpo está constituido por los elementos del planeta, su aire es el que nos da aliento y su agua nos vivifica y restaura.

Només si ens fixem en les cunetes dels camins i carreteres, que ens trobem, llaunes (5 anys a desaparèixer), cigarrets (2 anys a desaparèixer), plàstics (20 anys a desaparèixer); si pasem pel costat de les sèquies, ens trobem grans quantitats de botelles de plàstics (sulfatos, liquids, etc).




Todo ello contamina nuestra casa la ·TIERRA” que parece convertirse, cada vez más, en un inmenso depósito de porquería.

Pero lo más preocupante es que los más graves efectos de todas las agresiones ambientales las sufre la gente más pobre.

Comencem per nosaltres , a mantenir net el nostre planeta?



J. Siurana

LIFES OF THE SAINTS

Encetem aquí una nova secció que servirà per a posar a prova els nostres coneixements d’anglès en un nivell senzill. Els textos que publicarem estan extrets del llibre “Lifes of the saints”, editat als Estats Units durant la primera meitat del segle XX i que pel que sembla anava dirigit prioritàriament a la comunitat afroamericana.

Esperem que en gaudiu tant com un servidor quan va fer aquesta petita troballa...!



ST. ROSALIA, Virgin
September 4


ST. ROSALIA, daughter of Simibald, Lord of Roses and Quisquina, was a descendant of the great Charlemagne. She was born at Palermo in Sicily. In her youth, her heart turned from earthly vanities to God. She left her home and took up her abode in a cave, on de walls of which she wrote this words: “ I Rosalia, daughter of Simibald, have taken the resolution to live in this cave for the love of my Lord, Jesus Christ.” She remained there entirely hidden from the world.

She practiced great mortifications and lived in constant communion with God. Afterward she transferred her abode to Mount Pellegrino, about three miles from Palermo, in order to triumph entirely over the instincts of flesh and blood, in sight of her paternal home. She is said to have appeared after death and to have revealed that she spent several years in a little excavation near to grotto. She died alone, in 1160, ending her strange and wonderful life unknown to the world. Her body was discovered several centuries later, in 1625, during the pontificate of Pope Urban VIII.


PRAYER: Hear us, oh God, our Savior, so that we who rejoice in the feast of blessed Rosalia, Your Virgin, may be taught by the spirit of pious devotion. Amen.

RACÓ DE POESIA


A vegades la gent és irracional, il.lògica i egoista;
tot i això, perdona’ls.


Si ets bondadós, potser t’acusin d’amagar motius egoistes;
tot i això, sigues bondadós.

Si tens èxit, guanyaràs falsos amics i alguns veritables enemics;
tot i això, tingues èxit.

Si ets honest i franc, potser que t’enganyin;
tot i això, sigues honest i franc.

Allò que trigues anys en construir, algú pot destruir-ho de la nit al dia;
tot i això, construeix.

Si trobes la pau i la felicitat, uns altres poden sentir gelosia;
tot i això, sigues feliç.

El bé que fas avui, la gent ho oblidarà demà;
Tot i això, fes bé.

Encara donant-li al món allò millor de tu, potser mai no sigui prou;
tot i això, dóna-li al món el millor de tu.

Veuràs, al capdavall, les coses són entre tu i Déu;
Mai no foren entre tu i ells.



Mare Teresa de Calcuta