Mossèn Josep Maria Escorihuela és des de juliol Rector in solidum de la nostra Unitat Pastoral. Tot i que ja el coneixem perquè ens va acompanyar com a animador de comunitat, preparem unes preguntes per saber més de la seva persona:
P- Mossèn als 65 anys! Com va neixer la seva vocació?
R - Sí, he estat ordenat als 65, quan Déu ho ha volgut. Ser prevere i acompanyar la comunitat cristiana és per a mi un desig molt antic. Però no era l’hora. Ha estat un camí de clars i obscurs.
Sé que el Senyor porta la nostra vida. I ara és quan Ell m’ha volgut prevere. Només puc regraciar eternament la seva misericòrdia.
Des ben petit amb els meus pares i al col·legi he viscut una gran proximitat a l’altar del Senyor. Durant la major part de la meva vida he viscut l’Eucaristia cada dia. Conec què és el camí de la fe: Déu m’hi ha guardat sempre. Fa més de 40 anys que he tingut experiència personal de l’Esperit Sant en la renovació carismàtica catòlica. Jesús se m’hi ha fet molt viu i proper. He conegut el goig de lloar el Senyor amb tot el cor, amb cants, salms, himnes, amb tot el cos, amb el ressò de la pregària que l’Esperit fa en el nostre cor i que supera tota paraula... Fa de mal explicar, és cosa d’entrar-hi amb fe. I el bon Déu m’ha portat per camins diversos fins a aquest punt. Ah! I em deixava la Paraula que ara m’és viva. I els serveis d’acompanyar germans en la vida de fe, de proclamar i mostrar la Paraula fora de la litúrgia. I ser i sentir-me germà de molts en el Senyor Jesús.
P- El sacerdoci és un do de Déu per a l'Esglesia i per qui ho rep. Què pot explicar sobre això? ¿Com ha viscut la seva ordenació?
R- Prou, el ministeri ordenat és un do de Déu per a l’Església i l’ordenat també rep tant! He viscut aquest temps, des que vaig sentir últimament amb una gran força aquesta crida,
amb un gran desig de fer la voluntat de Déu. I també amb una gran alegria de fons. I m’he vist acollit, ben acollit per tots: el Bisbe, els preveres, als cristians de les comunitats que tinc el goig de servir. He anat a l’ordenació de tot cor, amb fe i amb una emoció molt fonda. I celebrar l’Eucaristia, administrar els sagraments... m’emociona fondament i m’omple de goig. Sé que hi ha un temps de goig i temps de penes. Confio en el meu Senyor.
P - Què és per a vostè ser sacerdot diocesà, arrelat a una terra, a una història?
R - Vull ser prevere diocesà i només això. I quan veig l’església diocesana tant necessitada de preveres em reafirmo de tot cor: vull ser prevere diocesà sota el guiatge del Bisbe, amb els meus germans del presbiteri diocesà, amb els germans diaques. En un amor concret i humil als cristians i als allunyats d’aquesta nostra terra. És el lloc que Déu ha preparat per a nosaltres.
P - Durant anys es va dedicar a la formació de joves quin missatge li agradaria transmetre'ls?
R - Sí, durant tota la meva vida anterior fins a la meva jubilació he estat professor en escoles cristianes. Se m’ha concedit d’estimar–los i de sentir-me estimat. Desitjo que busquin i trobin el camí de la felicitat autèntica, que vulguin cultivar l’alegria, l’estudi i el treball fet a fons, que aprenguin el goig de donar-se en bé dels altres. I que es deixin trobar per Déu en Jesucrist.
P - Com animaria a un jove perquè es plantegi la vocació sacerdotal?
R - Com animar a qui senti una crida al ministeri ordenat? Fer el que calgui per tal que arribi a una experiència personal de Jesús ressuscitat i del seu amor. Acompanyar-lo en el camí de la Paraula de Déu, de la pregària i de la caritat concreta en el servei de la catequesi, de la litúrgia i de l’acolliment de les persones. Que estigui a prop de preveres engrescadors, espirituals i apòstols en el nostre temps: el Concili Vaticà II, el concili tarraconense i en els signes del nostre temps. Que sigui més que no sembli. La diòcesi té els preveres encarregats del seminari i de l’acompanyament dels candidats. Ser prevere és molt bonic. Que el Senyor li eixampli el cor i correrà pels seus camins.
P - Què demanaria als fidels de la nostra UP?
R - Acostem-nos al Senyor que ens omplirà de goig. Arrelem-nos a les nostres comunitats. Mirem davant Déu quin servei puc fer jo a la comunitat, a l’església.
