HORARIS MISSES DE NADAL

Felicitació de Nadal del Bisbe Salvador

Por qué representamos el nacimiento….

…..un año tras otro? Tradición, costumbrismo, fe? Sabemos a ciencia cierta donde nació Jesus? Los reyes “Magos” eran tres, cinco, veinte? Nació en un portal o en una cueva?

Para poder asumir lo que representa que nuestro Señor se hiciera hombre y viviera entre nosotros para acabar muriendo en la cruz redimiendo así nuestros pecados, necesitamos referentes geográficos, personajes históricos o no, que hagan “comprensible” el hecho más maravilloso que le ha pasado al ser humano.

Este año, la Parroquia de Torrefarrera, ha querido dar otra dimensión al entrañable nacimiento de todos los años, en forma de Adoración.

El núcleo principal, sin elementos que ofusquen su protagonismo, es el recién nacido.

Esta alegoría nos debe ayudar a contemplar en nuestra condición de cristianos el misterio de la encarnación de Dios con la misma ternura, delicadeza y perplejidad que admiramos el nacimiento de un ser humano.

Ayudémonos unos a otros a engrandecer nuestra fe y esperanza siendo constantes testimonios como hijos predilectos del Señor que somos.

Esperamos vuestra visita!!!

Feliz Navidad!!!

Eugenio Kiskeri

EL DIA DE REIS AMB EL BISBE SALVADOR

La celebració del dia 6 de gener, diada de l’Epifania, a les 11.00h, Mons. Salvador Giménez visitarà la comunitat d’Alpicat, i aprofitarà per beneir les NOVES PORTES DE L’ATRI DE L’ESGLÉSIA que aquests dies de Nadal ens instal·laran.

Serà una bona ocasió per saludar-lo personalment i poder escoltar-lo durant la celebració de l’Eucaristia.

INTENTEM D’ESTAR TOTS I 

PORTAR ELS NOSTRES FILLS/ES !!!

La diòcesi de Lleida celebra l’obertura de l’Any de la Misericòrdia

Amb una processó des de l’Església de Sant Llorenç a la Catedral, l’Església de Lleida ha fet visible pels carrers de la ciutat l’inici de l’Any Jubilar de la Misericòrdia, que, com totes les Esglésies del món, ha celebrat el tercer diumenge d’advent, 13 de desembre.

L’acte ha començat a les 5 de la tarda a l’església Sant Llorenç, de Lleida, amb unes lletanies de la misericòrdia, la proclamació de l’evangeli de l’ovella perduda, i la lectura d’un fragment de la butlla del Papa Francesc de la convocatòria de l’Any Jubilar, on s’ha recordat com l’amor de Déu s'ha fet visible i tangible en tota la vida de Jesús. Des d’aquí, els participants han anat en processó, per significar el camí de la fe i del perdó, fins la porta lateral de la Catedral on el bisbe Salvador, ajudat per un grup d’usuaris i voluntaris de la “Xarxa d’entitats d’Acció Caritativa i Social” ha obert solemnement i de bat a bat, la Porta Santa (la porta de la misericòrdia), llavors tothom ha pogut entrar al temple.

El bisbe Salvador ha manifestat la seva alegria i agraïment per la massiva participació en aquest acte amb representació de totes les parròquies i organismes de la diòcesi, nombrosos preveres, membres d’Instituts de Vida Consagrada, laics i autoritats civils que omplien la catedral de gom a gom. Com a acte simbòlic del que vol significar aquest Any Sant, els primers bancs els ocupaven representants de usuaris i voluntaris de la “Xarxa d’entitats d’Acció Caritativa i Social”.

L’Eucaristia s’ha iniciat amb la benedicció de l’aigua perquè sigui aigua viva de salvació, amb ella el bisbe Salvador ha aspergit els assistents, després, en l’homilia ( que podeu escoltar en el document adjunt), ha convidat tothom a passar la porta santa per a rebre el perdó en el sagrament de la reconciliació, així com viure amb misericòrdia qualsevol cosa que es faci en la vida quotidiana, per tal de reproduir els mateixos sentiments de Jesucrist, que mostrava sempre la misericòrdia del Pare. Ha recordat com el passat 8 de desembre es complien els 50 anys de la cloenda del Concili Vaticà II que va ser llum per tota l’Església i el món.

Atès que no es va poder fer a l’inici del curs, s’ha aprofitat l’avinentesa per celebrar l’enviament de catequistes i totes les persones que col·laboren en la tasca d’evangelització, incidint en què la tasca que realitzen no la fan a títol personal, sinó que són enviats per l’Església per anunciar el missatge de Jesús, un missatge de misericòrdia, amor i perdó.

L’acte ha finalitzat amb el cant de la Salve per demanar la intercessió de la Mare de Déu, perquè l’Església i els cristians siguin acollidors i misericordiosos. 

Conxita López Torres

El següent link remet a un vídeo de la processó i missa que ha enregistrat Jaume Climent al Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=JJNsiTCglno

Font web Bisbat de Lleida

El bisbe Salvador visita les escoles Terraferma i Arabell

El bisbe Salvador va visitar el passat 9 de desembre les escoles Terraferma i Arabell, d’Alpicat i Lleida, respectivament per conèixer el funcionament de les escoles i poder saludar als alumnes i també al personal dels dos centres.

Va poder celebrar l’eucaristia amb alumnes de diverses classes de Primària i Secundària de l’escola Terraferma, visitant després les instal·lacions, les classes, i saludant a molts alumnes, especialment aquells que aquest curs celebraran la seva Primera Comunió i la Confirmació.

Tot seguit es va desplaçar a l’escola Arabell, on també l’esperaven alumnes de secundària que enguany celebraran la Confirmació. Després, va poder estar una estona amb els més petits de primària, on diverses classes li van cantar unes nadales i li regalaren multitud de dibuixos fets pels nens i nenes, dibuixos de Nadal que el Sr. Bisbe va agrair molt.

Després de visitar totes les instal·lacions, va tornar a l’escola Terraferma on va dinar amb l’equip directiu, els preveres que s’encarreguen de la cura pastoral de les escoles i algun membre de l’Associació de Mares i Pares (AMPA).

QUÉ ME DICES !! ??

Que et portis malament ara. Com?

Sí , que et portis malament de cares a l’ambient dominant.

Que vagis matant l’egoisme . Que et deixis eixamplar el cor.

Un cor raquític és un cor trist.

Si mires el Crist coneixeràs l’amor i el goig de Déu.

Si SAPS que Jesús t’estima i hi creus entraràs en el goig de Déu.

INCENDI !! FOC !!

Tanca els ulls uns moments i sent amb fe que Déu t’estima.

Obre els ulls i entra en la misericòrdia de Déu.

Tira’t al camí de la misericòrdia.

PRÀCTICA:

Visita algú que està sol.

Fes companyia a un malalt que ho necessita.

Mira les persones amb bons ulls. No jutgis ningú.

No malparlis de ningú.

No facis córrer xafarderies ni coses imaginàries.

Suporta amb paciència els defectes dels qui tens a la vora.



Ajuda a algú amic que no fa bé les coses : convida’l a fer el bé.

Buida una mica el teu armari i fes-ho arribar a Torrefarrera solidària.

Saluda a les persones. Somriu amb respecte a qui trobis.



Tingues misericòrdia de Déu i prega tot sol.

Resa per les necessitats dels altres, no només per les teves.

Davant de Déu perdona els que t’han fet mal.

Beneeix els teus enemics. A més, si ho fas, sentiràs una gran fortalesa que ve de Déu.



Si tens fills petits passa estones amb ells.









I com podrem fer això? Mirant Jesús

Palau Altarriba clou el cicle Matrimoni i Dret Canònic a l’IEI

Una conferència titulada “Aspectes sociològics i procediment de la causa de nul·litat” va cloure el passat 3 de desembre el cicle Matrimoni i Dret Canònic que ha comptat amb tres ponències a l’aula magna de l’IEI. L’advocat Xavier Palau Altarriba, que a la vegada és el coordinador d’aquest cicle va ser l’encarregat d’impartir-la.

La conferència va finalitzar amb unes paraules de la Sra. Montserrat Macià, directora de l’IEI i de Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida, destacant la importància de la divulgació d’aquests temes d’interès i de molta importància per a la vida de tants catòlics.

Amb aquestes conferències organitzades per la secció de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l’IEI i que ha comptat amb l’assistència de desenes de persones, s’ha volgut oferir una visió real i ajustada sobre aquesta branca del dret i la seva influència en l’àmbit matrimonial.

L’objectiu d’aquest primer cicle és construir un espai obert de debat d’idees, reflexions i aportacions doctrinals i centífiques adequades. El Bisbat de Lleida i l’Institut de Ciències Religioses de Lleida (IREL) han col·laborat també en aquest cicle. Es preveu que el proper any, es porti a terme un segon cicle d’aquestes conferències i una publicació dels experts que han intervingut en aquest primer.

Font web bisbat

AL CRIST DE LA PLACETA

Davant de l’entrada a la Diputació, on es troben els carrers Carme i Magdalena, enlloc d’aplanar-li els camins al Senyor s’ha aplanat una façana i s’ha ocultat un dels darrers crucifixos que es podien veure encara pels carrers de Lleida.

Em temo que aquesta resolució, més que tractar-se d’una operació estrictament de caire comercial, sigui reflex del sentir espiritual general de la societat: avui, no s’escau. Tal i com se l’ha reclòs darrera aquella xapa, també la fe en Ell tendeix a ser ocultada de cara a fora, al carrer. Malgrat això, vull creure que hi resta encara allà darrera, que no l’han retirat o que no l’hagin destruït, a cas. Gairebé simultàniament a haver-se penjat els llums de Nadal, s’ha tapiat aquella imatge d’un cos sofrent, incompatible amb els interessos creats en l’entorn d’un eix comercial, i més durant aquestes dates en particular. D’acord que aquest eix viari no sigui una Via Dolorosa, però el proper pas pot ser canviar-li per exemple el nom a la Baixada de la Trinitat, que és ben a prop d’allà; posats a fer...

Resulta paradoxal el que per una banda es reculli ampolles d’oli i paquets de cigrons i, per una altra, s’enteli el rostre del sofriment, quan en el fons hi rau una mateixa essència. I, ara, hom hi veu allà un negoci amb les dents de fons que em produeix aquest plany i cruixir de dents. És més traumàtic dinamitar uns colossals budes de pedra que els pas dels segles han descontextualitzat, certament. Però a mi personalment aquelles figures em cauen lluny, mentre que al Crist de la placeta el sentia a prop meu i estimat i, personeu-me la indiscreció, em feia sentir-me estimat també.

Perdona’ls, perquè no saben el que fan.

- Cèsar Minguella Barallat-

VETLLEU

L’Advent és el temps apropiat per a reaccionar. Cadascú hem d’espolsar-nos del damunt la rutina, la passivitat i la indiferència que ens fa viure com a adormits. Avui no hem de mirar als altres, que és el que es venia proposant en les actituds dels dies anteriors, sinó al nostre ésser.

Necessitem a demés en aquest nostre ésser reviure-hi l’experiència de Déu: l’essencial de l’Evangeli no s’aprèn des de fora estant. Ho descobreix cadascú en el seu interior. Cal que aprenguem i descobrim potser noves vies per a trobar-nos amb Déu. És aquest el sentit de l’Advent: és el temps d’espera de “l’adveniment” que va canviar el curs de la història de la humanitat: la vinguda del Fill de Déu al món.

No es tracta ben bé d’estar esperant. Una escriptora francesa, Simone Weil, va escriure un llibre que es titula: “En attendant Diéu” que en la seva traducció al castellà es diu “Esperando a Dios”. En realitat, per a definir el sentit de l’actitud que l’escriptora pretén comunicar en aqueta obra és molt més encertada l’expressió que en català diem: “estar amatent a...” i no té una equivalència castellà. Perquè qui espera està expectant, neguiteja i, en definitiva, hi ha impaciència en ell.

És a aquest sentiment al qual ens estem referint avui. Com és el sentiment de la dona que està en l’embaràs i sap del cert que el naixement arribarà, però no neguiteja pel fill que duu –sinó seria un no viure-. Tot ve al seu temps. Perquè, a més a més, el sap en ella... El sabem cadascú en nosaltres a aquest Déu també ?

Emprant aquesta imatge, potser no sigui coincidència que el temps de l’Advent es correspongui també amb el de la gestació de l’Infant en el si de Maria.  

 

 

UNA NOVA "BOTIGUETA"

El passat 19 de novembre a TORREFARRERA SOLIDÀRIA, que és l'aposta entre Càritas Parroquial, voluntaris no confessionals i la col·laboració de l'Ajuntament de Torrefarrera, vam inaugurar una nova experiència de donació de roba, estris de casa, petit mobiliari i joguines i estris de nadons.

Tenim una nova "botigueta" on cada usuari dels serveis de TORREFARRERA SOLIDÀRIA pot demanar, escollir, emprovar-se, les peces de roba que necessita, estant atès per una voluntària i amb un control de les seves necessitats familiars.

Tothom va quedar molt content, dignificant-se així encara més, aquest recurs de suport a les families en el servei de roba i altres utillatges.

Qualsevol de les parròquies de la Unitat Pastoral pot derivar persones que ho necessitin, parlant prèviament amb els rectors de la Unitat.

Els horaris de la botiga són els dijous (quinzenals) de 17 a 19.00h.

LES PARAULES SE LES EMPORTA EL VENT........

Però no en temps de ADVENT





Perquè la primera setmana d’Avent parla d’una esperança activa, perquè no passi el temps sense més.

La segona per mitjà de Joan Baptista, ens ensenya a preparar els camins del Senyor. El Senyor vol néixer en cadascun dels nostres cors. Per això ens preparem per acollir-lo.



 

La tercera es pronuncia l'alegria messiànica, perquè ja està a prop la vinguda del Senyor. L’alegria és un desig profundament arrelat també en el cor dels adults.

L'última ens parla del avinença del fill de Déu al món, Maria és la figura central.

 


En el sí a Déu, la Mare de Déu, ens dóna l'exemple de que la nostra vida es realitza en la major part, de coses petites i, de vegades de coses rutinàries. No sabem gaudir de les petites coses que tenim i ens enlluernen les coses que no podem assolir.

NO CONFUNDIR LA GIMNASIA CON LA MAGNESIA

Entramos en el período del año más cargado de tópicos. Posiblemente este articulo también podría entrar en esta clasificación; pero no puedo resistirme a la incongruencia de no llamar a las cosas por su nombre y este período de tiempo que los cristianos llamamos Adviento, venida del Redentor, es un buen momento para reflexionar.

Con la encendida de luces y reclamos en las calles se inicia la legitima campaña comercial de todo tipo de establecimientos, de la cual depende en muchos casos más del 70 % de los ingresos anuales y la subsistencia de muchas familias. Esto nos “obliga”, de alguna manera, a entrar en una frenética carrera de compromisos, cenas de trabajo, fiestas, consumos, consumismo, etc… que de no saberlos gestionar nos haría perder el verdadero sentido de lo que estamos celebrando.

 

El Señor nos “regala” a su Hijo como Salvador de la humanidad y este es el verdadero mensaje y legado de estos días; y que mejor forma de conmemorarlo que “regalándonos” a los demás.

Intentémoslo hacer de verdad, no con el buenismo y gazmoñería de estas fiestas. La verdadera NAVIDAD consiste en coger energía y fuerzas para todo el año litúrgico, significa la renovación de nuestro compromiso con el Señor que nos obliga con el prójimo en el perdón, acompañamiento, ayuda, comprensión….

Miremos a Jesús en el pesebre con admiración, respeto y perplejidad, como si fuésemos niños, ante el enorme y maravilloso misterio que significa su venida al mundo.

Así siento la verdadera NAVIDAD, todo lo demás es la celebración del SOLSTICIO DE INVIERNO….cada cosa por su nombre.

Lectura recomendada : Lucas 2:14



*Me gustaría saber vuestra opinión, espero vuestros comentarios.







Eugenio Kiskeri

FEM POSTCOMUNIÓ!!!

 

 

Una quinzena de nens i nenes de la Parròquia d'Alpicat ha començat i altres han continuat, curs de postcomunió, aquest mes de novembre. El grup es reunirà periòdicament i tractarà de mantenir i continuar la formació cristiana rebuda als cursos de Primera Comunió.  Felicitem a les famílies que ha apostat per recolzar la formació de la fe dels seus fills i filles, per poder conèixer una mica més a Jesucrist i la seva Església. Serà un bé molt gran pers aquests nens i nenes!

CLÀSSICS DEL CRISTIANISME

 

“Jesús pasará de un estrecho concepto de patria –que ha heredado de su educación- al concepto de la relativización de toda patria mundana, porque la patria definitiva es la “casa del Padre”, el Reino. Este es el hogar que Dios prepara a todos los hombres sin distinciones (Jn 14, 3), pues todos tienen patria en el cielo (Flp 3,20). Esto no quiere decir una renuncia a la tierra, una pérdida de amor al terruño nativo, pero sí la invitación a no absolutizar tampoco ese amor. Ni siquiera la idolatría de la propia nación es buena. Por eso un cristiano casi desconocido del siglo II (Epístola a Diogneto) podía escribir: Los cristianos viven cada uno en su propia patria, pero como extranjeros; toman parte en todas las cosas al igual que los ciudadanos, pero lo consideran todo como algo extraño a ellos, En el extranjero se sienten como en su patria y en su patria como en el extranjero. El ser ciudadanos del Reino no coarta el amor a “lo suyo”. Pero, para el creyente, todo es patria.”







José Luís Martín Descalzo.

CLÀSSICS CRISTIANS - José Luís Martín Descalzo

“El reconocimiento del Dios que ama es la clave más profunda del misterio y del gozo de la fe. ¿Cómo puede un ser humano sentirse amado por Dios y no ser feliz?

Jesús vivió como nadie este gozo. Lo que hace esplendente la vida del Maestro, lo que le da esa tremenda seguridad que a todos impresionaba, lo que ilumina su muerte, es esta seguridad de saberse amado. Tú –dice el evangelio de Juan- me has amado desde antes de la creación del mundo (Jn 17, 24). Y durante toda su vida luchará porque los suyos se sepan amados, se sientan amados. Yo estoy en ellos y tú en mí para que sean perfectos en la unidad y para que el mundo sepa que tú me has enviado y les has amado a ellos como me has amado a mí (Jn 17, 23). Es este amor el objetivo central de la predicación de Jesús: Y yo les he hecho conocer tu nombre y se lo haré conocer para que el amor con el que me has amado esté en ellos y yo en ellos (Jn 17, 26). Y todo el amor de Jesús en su vida no es otra cosa que el reflejo de ese amor de Dios a la persona: Como el Padre me ha amado a mí, así os amo yo a vosotros (Jn 15, 9).”



José Luís Martín Descalzo:



“Vida y misterio de Jesús de Nazaret”, p.531.

 

Les nul•litats matrimonials

Víctor M. Espinosa, jutge del tribunal eclesiàstic de Lleida i Terrassa i Secretari-Canceller de Lleida, desmunta mites que envolten al procés jurídic de les nul·litats matrimonials i explica la reforma aprovada pel Papa Francesc per agilitzar tot el tràmit en els tribunals.

Mn. Espinosa també ha participat recentment en unes jornades que sobre Matrimoni i Dret Canònic ha organitzat l’Institut d’Estudis Ilerdencs, amb col·laboració del Bisbat de Lleida i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida-IREL.

 

Font www.bisbatdelleida.org

IMMACULATE CONCEPTION OF THE BLESSED VIRGIN MARY

MARY the mother of God is venerated on December 8th as the Immaculate Conception. This feast commemorates the preservation of the Blessed Virgin from the stain of original sin from the first moment of her conception. It originated in the Eastern Church about the 8th century.

The doctrine of the Immaculate Conception was defined by Pope Pius IX on December 8, 1854. This dogma is in accord with the texts of Scripture: “I will put enmity between you and the woman, between your seed and her seed” (Gn 3, 15), “Hail, full of grace” (Luke 1, 28), and was clearly understood and accepted by tradition, by the writings of the Fathers and by feasts to the general belief of the faithful long before it was defined by Pope Pius IX.

CLÀSSICS DEL CRISTIANISME: El Dr. Albert Schweitzer

“Lo que comúnmente nos hemos acostumbrado a ver como madurez en el hombre es, en realidad, una resignada sensatez. Uno se va adaptando al modelo impuesto por los demás, al ir renunciando poco a poco a las verdades y convicciones que le fueron más caras en la juventud. Uno creía en la victoria de la verdad, pero ya no cree. Uno creía en el hombre, pero ya no cree. Uno creía en el bien, y ahora no cree. Uno luchaba por la justicia y ha cesado de luchar por ella. Uno confiaba en el poder de la verdad y del espíritu pacífico, pero ya no confía. Era capaz de entusiasmos, ya no lo es. Para poder navegar mejor entre los peligros y las tormentas de la vida, se ha visto obligado a aligerar su embarcación. Y ha arrojado una cantidad de bienes que no le parecían indispensables. Pero eran, justamente, sus provisiones y su reserva de agua. Ahora navega, sin duda, con mayor agilidad, pero se muere de hambre y de sed”.

STS. COSMAS AND DAMIAN

 

 

STS. COSMAS and Damian were brothers, born in Arabia, who had become eminent for their skill in the science of medicine. Being christians, they were filled with the spirit of charity and never took money for their sevices. At Egaea in Cilicia, where they lived, they enjoyed the highest esteen of the people. When the persecution under Diocletian broke out, their very prominence rendered them market objects of persecution. Being apprehended by order of Lysias, Govenor of Cilicia, they underwent various torments and were finally beheaded about the year 283.

INICI DE LA CATEQUESI INFANTIL

Aquest mes d'octubre ha començat el curs de la CATEQUESI INFANTIL a les tres parròquies de la Unitat Pastoral: ALPICAT - TORREFARRERA - ROSSELLÓ. Entre les tres comunitats hi ha més de 100 nens i nenes que es preparen en els dos cursos de formació per la Primera Comunió.

A més, a les comunitats d'Alpicat i Torrefarrera, també continuen per segon any consecutiu, un grup de nens i nenes de post- comunió, és a dir que amb la col·laboració de les seves families, es continua donant formació cristiana, un coneixement més aprofundit de Jesús i la seva Església.

Enguany a Alpicat comptem amb molts catequistes ben joves, en una col·laboració que ens ofereix els col·legis Terraferma i Arabell.

Donem gràcies a Déu, per poder comunicar la nostra fe als més petits. Els resultats de tot aquests esforç, ho deixem en mans de Déu. 

 

 

 

CONFIRMACIÓ

Si ja has fet la Primera Comunió, si estàs a primer, segon o tercer d'ESO, pregunta a qualsevol de les tres parròquies sobre els cursos de CONFIRMACIÓ, que t'ajudaran a conèixer una mica més Jesús, a descobrir l'alegria de ser cristià.

 

Cicle de xerrades sobre Matrimoni i Dret Canònic a l’IEI

 

La Secció de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), en col·laboració amb el Bisbat de Lleida i l’IREL (Institut Superior de Ciències Religioses), ha organitzat un cicle de conferències titulat Matrimoni i Dret Canònic, amb l’objectiu d’oferir una visió real del dret, desconeguda per molts, i la seva influència en l’àmbit matrimonial.

Són tres xerrades, la primera va ser el 8 d’octubre i la impartir el catedràtic de Dret Eclesiàstic, Josep Maria Martinell Gispert-Sauch, que dissertà sobre l’Evolució del concepte de matrimoni.

El dijous 5 de novembre, Víctor Espinosa Oller, jutge diocesà del Tribunal Eclesiàstic de Lleida i Terrassa, parlarà sobre Aclarir aspectes de la nul·litat catòlica i els interrogants que s’obren per la influència del Papa Francesc; mentre que el 3 de desembre, serà l’advocat Xavier Palau Altarriba qui dissertarà sobre els Aspectes sociològics i procediment de la causa de nul·litat. Totes les conferències començaran a la mateixa hora, 2/4 de 8 del vespre, a l’Aula Magna de l’IEI.

Aquest és un tema de plena actualitat, sobretot per les noves disposicions que el Papa Francesc ha ordenat en el Motu Proprio “Mitis Iudex Dominus Iesus”, sobre la reforma del procés canònic per les causes de declaració de nul·litat del matrimoni en el Codi de Dret Canònic.

L’objectiu del cicle és resoldre dubtes, com per exemple, si una persona després de casar-se per l’Església pot o no sol·licitar la nul·litat del matrimoni, quines són les causes, els seus efectes, el procediment, les despeses, la convalidació civil i la doctrina oficial de l’Església sobre la qüestió entre d’altres.

 

Font web Bisbat de Lleida 

PREGUNTEM DES DEL BLOG

Siguiendo con la sección que iniciamos el mes pasado, entrevistamos esta vez a nuestro nuevo Obispo.

P - Explíquenos, en primer lugar, como recibió, acogió y asimiló la llamada de Cristo: su vocación sacerdotal.

R - Ingresé en el Seminario a los doce años. Era acólito de la parroquia de mi pueblo y el Sr. Cura, muy preocupado por las vocaciones, invitó a tres niños a estudiar en el Seminario continuando su acompañamiento personal y su cercanía a las respectivas familias. En concreto mi familia se alegró mucho y rezó siempre por mi vocación que iba madurando al ritmo de mi crecimiento físico; cada año los formadores del Seminario se encargaban de orientar mi vida y me repetían la importancia de mi libertad y mi decisión.

P - Desde su ordenación en 1973, su posterior nombramiento como Obispo en 2005 (el primer Obispo europeo nombrado por Benedicto XVI) ha tenido numerosos cargos pastorales ¿Cómo se vive esa obediencia dentro de una Iglesia y una sociedad que ha cambiado tanto desde su ordenación?

R - Siempre desde la fidelidad y la obediencia al Señor. Siempre mostrada a través de la palabra de la Iglesia y huyendo de mis intereses o gustos personales. Es cierto que la sociedad ha cambiado mucho desde entonces pero eso significa que debo redoblar los esfuerzos por presentar con mayor autenticidad el mensaje de Jesucristo. Cuanto más lejano está nuestro mundo, aunque parezca en apariencia, de los designios de Dios, tanto más falta nuestro coraje y valentía para dar testimonio suyo. Ahora más que nunca. La Iglesia, la misma fundada por el Señor desde siempre, ha cambiado en algunas formas y métodos de evangelización pero es idéntica en sus contenidos y enseñanzas.

P - Mane Nobiscum Domine es su lema episcopal, como la carta apostólica de San Juan Pablo II ¿por qué lo eligió?

R - Es el título que escogió el Papa para uno de sus documentos sobre la Eucaristía. Es una frase evangélica que se puede transformar en súplica dirigida al Señor y puede resumir perfectamente la necesidad que tiene todo cristiano de la cercanía suya para orientarle, para acompañarle, para compartir. 

P - En breve se iniciará el año de la Misericordia, convocado por el Papa Francisco ¿Cómo podemos los fieles conseguir que el Amor de Cristo llene nuestros corazones? ¿Cómo evitar sentirse algunas veces como el hijo mayor en la parábola del hijo pródigo? ¿cómo tener el coraje de volver al Padre en la sociedad actual?

R - Con una actitud humilde. Con un reconocimiento expreso de la grandeza de Dios en la vida de la humanidad; con una aceptación ilimitada en la presencia del Señor en nuestras vidas sabiendo que su amor es el regalo que nos permite encontrar el sentido de nuestro quehacer y la felicidad de nuestro ser. Para evitar sentirse como el hijo mayor de la parábola hace falta recordar nuestra limitación y nuestros pecados. Volveremos siempre al Padre si reconocemos nuestra debilidad y vislumbramos que en Él está la plenitud, que nos posibilita empezar de nuevo nuestro camino de perfección.

P - Ya para terminar ¿qué podemos hacer desde nuestra Unidad Pastoral para ayudar a nuestro Obispo?

R - Rezando siempre por él. También cumpliendo los compromisos que, como bautizados, nos corresponde en beneficio de la Iglesia en general y de la Unidad Pastoral en particular.