segueix-nos

segueix-nos

TERRA SANTA

TERRA SANTA

Terra Santa

Terra Santa

PARTICIPA! TOTS I TOTES SOM NECESSARIS!

PARTICIPA! TOTS I TOTES SOM NECESSARIS!

diumenge, 28 de juny de 2015

ORDENACIÓ PRESBITERAL DE Mn. JOSEP Mª ESCORIHUELA




DIA 18 DE JULIOL
ORDENACIÓ PRESBITERAL
DE Mn. JOSEP Mª ESCORIHUELA
11h, A LA CATEDRAL DE LLEIDA



Des de setembre de 2014, en Josep Mª Escorihuela, es va unir a l’equip pastoral de la UP Alpicat – Torrefarrera – Rosselló, com a ANIMADOR DE COMUNITAT.

Ha estat un curs d’immersió plena, primer com a laic en missió, a tot el programa de les tres parròquies. Celebracions, grups d’estudi, formació, catequesis, tasques socials... En Josep Mª, al llarg de la seva vida, va anar formant-se teològicament, alhora que incorporat a la vida de l’Església en alguns moviments apostòlics. 

Després d’enviudar, i lliurant-se a les mans de Déu, va optar per continuar la seva vida, en el ministeri sagrat, al servei de l’Església, per a proclamar el Regne de Crist.

El passat mes de maig, va ser ordenat Diaca, de mans de Mons. Joan Piris. Des de llavors ha continuat, com a diaca Adscrit, servint a la nostra UP amb total entrega. Ara, si el Senyor ho permet, rebrà el sagrament de l’orde presbiteral, també de mans del Bisbe Joan.

Preguem per Mn. Josep Mª, preguem per a que sigui fidel en el seu servei, preguem per a que Déu es serveixi d’ell, preguem per a que sigui feliç...


ESTEM TOTS CONVIDATS A LA CELEBRACIÓ DEL DIA 18 DE JULIOL A LES 11.00 A L’ESGLÉSIA CATEDRAL DE LLEIDA.



PRIMERA MISSA: DIA 18 DE JULIOL, A LES 20.00H, A LA PARRÒQUIA DE TORREFARRERA.

El Vaticà fa pública l’encíclica Laudato si



Aquest dijous, 18 de juny, ha estat presentada davant els mitjans de comunicació l’Encíclica del Papa Francesc Laudato si’, sobre la cura de la creació. 

Com ell mateix va informar públicament durant l’Àngelus del 14 de juny i durant l'audiència general del passat dimecres, en aquest document de la doctrina social de l'Església, es demana treballar i vetllar amb responsabilitat la creació, amb especial atenció als més pobres, que són els que més sofreixen les conseqüències dels danys ambientals.

També el Papa Francesc abans de la publicació oficial va voler informar a cadascun dels bisbes a través d'una nota sobre l’Encíclica, perquè coneguessin anticipadament el seu contingut i així poguessin informar els periodistes i fidels de les seves diòcesis.

Així, va arribar el moment d'aquesta presentació amb una gran expectativa mediàtica. Periodistes de diferents països del món i diferents personalitats van fer-se presents a l'aula Nova del Sínode al Vaticà per conèixer el document Laudato si, sobre la cura de la casa comuna.

En la roda de premsa van participar el cardenal Peter Turkson, President del Pontifici Consell Justícia i Pau; el Metropolità de Pèrgam, John Zizioulas, en representació del Patriarcat Ecumènic i de l'Església Ortodoxa; el Prof. John Schellnhuber, Fundador i Director de l'Institut de Potsdam per a la Recerca de l'Impacte Climàtic, i Carolyn Woo, presidenta de Catholic Relief Services i Degana del Mendoza College of Business, University of Notre Dóna'm, USA

Laudato si: CASTELLANO

Laudato si: CATALÀ





FONT WEB DEL BISBAT DE LLEIDA

A L’ESTIU LA FAM NO FA VACANCES



Recordem tots i totes, que durant els mesos de JULIOL i AGOST, les tres parròquies de l’UP recolliran aliments, com durant la resta de l’any.

Durant l’estiu, molts podrem gaudir d’uns dies de vacances, necessàries per poder descansar, passar dies en família, prendre energies pel nou curs... però també per a molts, aquests dies seran com la resta, necessitant de suport per superar el sotrac econòmic en el que es veuen immersos.

Tots el que podeu col·laborar amb ALIMENTS, seran benvinguts a qualsevol de les tres parròquies, on seran degudament distribuïts.





GRÀCIES

dissabte, 27 de juny de 2015

PRESENTS A DÉU



Estar molt amb Aquell que sabem que ens estima. 

Volem estar sempre amb el Senyor. “Hem de pregar sempre sense mai defallir” diu el nou testament.

I hi ha una forma de pregària molt tradicional que s’anomena presència de Déu.

Tots els sants, totes les persones de Déu la recomanen, ens hi animen i ens n’ensenyen.

Breu: fem un acte de fe en la Santa Trinitat, Déu. Fem un acte de fe en que el Senyor habita dins nostre . Imaginem Jesús Vivent dins nostre. Si no tenim gaire imaginació, és igual. Ell hi és.




El Senyor t’estima incondicionalment i per sempre. Reposa uns instants en el Senyor que s’aboca a tu en tot el seu amor. No cal que diguis res. Queda-t’hi.



Parla-li com a un Amic.

Si no en saps, mira-te’l amorosament.



Demana-li que t’inspiri una breu pregària. Per repetir-la sempre que puguis. Molts cristians diuen amb fe JESÚS!

Determina’t a quedar-te en el Senyor per sempre. Això és com un pilot automàtic que et manté conscientment o inconscient en el Senyor, en estat de pregària.

Alguns a’ajuden recordant els misteris del Rosari, contemplant-lo breument. Repartint-los al llarg de dia. Com qui va prenent Aigua Viva.



I aquí tens un enllaç que et farà veure com viure-hi.

El venerat fra Lorenç de la Resurrecció.






AQUEST ESTIU... FORMEM-NOS!




CONEGUEM JESÚS EL SENYOR…

web magnífica de recursos per a la formació. Val molt la pena explorar-la i aprofitar-la.

finestra excel·lent: qui vulgui fer exercicis o recessos on line escoltar testimonis de comunitats vives i renovades en l’Esperit Sant. Música cristiana. Un autèntic arsenal provocador per a la nostra fe…en positiu!
página catalana amb molts enllaços excel·lents.

http://www.vatican.va
entrada a la documentació, textos del concili vaticà II, catecisme de l’Església católica, sermons, cartes, homilies dels papee   etc
  
web  de casa nostra. Notícies, articles, formació.

la Conferencia Episcopal Española. Informacions, documents, de tota confiança.

per LLEGIR LA BÍBLIA  en català, castellà, francés anglès, etc.
Text que pràcticament és el que es llegeixa la litúrgia de l’església.

web vaticana amb interpretació católica de la sagrada escriptura, i molts recursos dels escrits dels pares de l’església, ensenyances dels papes, etc. Pensada per tal que els capellans preparin bé l’homilia.
Molt accesible als laics .

per llegar íntegrament els escrits de santa Teresa de Jesús, ara que celebrem el 500  aniversari del seu naixement. Per entrar en una més fonda i viva vida d’amistat amb Jesús.

Butlla del papa Francesc convocant l’any de la MISERICÒRDIA!!


LAUDATO SI. Última encíclica del papa Francesc!

    I prou per ara. A la xarxa també podem trobar Déu. I acollir-lo

Racó de la poesía de Cèsar Minguella


Reina en mí la oscuridad, pero en Ti está la luz;
estoy solo, pero tú no me abandonas;
estoy desatendido, pero en Ti está la ayuda;
estoy intranquilo, pero en Ti está la paz;
la amargura me domina, pero en Ti está la paciencia;
no comprendo tus caminos,
pero Tú sabes el camino para mí.




Dietrich Bonhoeffer.

TALLERES DE ORACIÓN Y VIDA -- “ I, deixant les xarxes ...” (10 de juny de 2015)



Avui podem veure que es prescindeix de Déu a l’hora d’organitzar la societat. El sistema del lliure mercat preval també en les idees; el pluralisme cultural, amb la llei de l’oferta i la demanda, origina que visquem envoltats d’una multitud d’idees i conviccions religioses que ofereixen la salvació, la solució a tant de mal com hi ha.

Els cristians no podem permetre’ns restar muts mentre assistim als traspassos de persones de l’Església a altres grups, a altres fes. A cadascú de nosaltres ens incumbeix el manament de Jesús d’anar per tot el món anunciant la Bona Nova, ja sigui amb la presència, la conducta, la paraula, l’acció... Som missioners del Senyor des del mateix moment de la pròpia immersió en el procés trinitari. En efecte, la segona persona de la Trinitat fou enviada al món per a la reconciliació de la humanitat amb Déu i, per tant, Jesús és el primer dels enviats, el primer evangelitzador, com al seu torn ho foren els apòstols. I, avui, l’Església existeix en la mesura de la seva missió de ser portadora de salvació. Tots som Església cridada a la missió; tots hem estat enviats per a anunciar i comunicar la salvació que suposa Jesucrist, i això no és opcional sinó que és fruit d’un compromís adquirit.

La nostra col·laboració no constituirà un acte de generositat excepcional envers l’Església des del moment en que pel baptisme participem de la missió règia del mateix Jesús. Com tampoc no vàrem ser llançats a la vida per que sí: som fills estimats i enviats pel Pare en aquest món per a una missió a fer-hi. 

De vegades el testimoni de vida ja és un enviament missioner. Però també hom pot dur un foc a les entranyes que no el deixi en pau mentre s’ho calli.. Hi ha tants guies que ho fan amb tant de goig ! Per que promoure el Regne de Déu significa implantar el Déu vivent als cors. Anunciar a un “pobre” que, sigui quina sigui la seva situació, el Pare l’espera no com a algú citat davant un tribunal sinó com a un 
invitat a una festa, mou a fer sentir necessari l’anunci del Regne de Déu (Lc 4, 42). 

Per a aquestes persones el món és un extens altar de la fe. 

No ens vulguem enganyar a nosaltres mateixos: no serem conquistadors, sinó servidors; no imposarem, sinó oferirem la salvació; no polemitzarem, sinó anunciarem la veritat; no serem teòlegs, sinó testimonis del Senyor i del seu amor en la mesura en que optem per donar-lo a conèixer fins als confins de la Terra.

Tot aquell qui ha vist i ha sentit pot esdevenir ja un testimoni del Senyor. El món en comença a estar cansat d’eclesiàstics i polítics; els veritables testimonis són aquells que parlen sense enraonar, aquells que “obliguen” al poble a concloure que Jesús és viu i segueix obrant prodigis. Sense obrir la boca i sense mitjans, són testimonis de Déu els qui han après en el silenci i la soledat que Déu no és una idea o una abstracció mental; els que no comuniquen teories sinó iniciatives i noves oportunitats amb transparència.

Nosaltres som de Déu, però també nosaltres fem que Déu no estigui en la nostra existència. Aquell encàrrec de Jesucrist als pescadors del llac es dirigeix avui a cadascú de nosaltres: sortim al món per a anunciar una notícia feliç! 





Cèsar Minguella Barallat.

CORPUS CHRISTI EN TORREFARRERA



El pasado 6 de junio, celebramos en la parroquia de Torrefarrera, la festividad de Corpus Christi.

En la homilía, el diacono Mosen Josep Maria Escorihuela, dio unas pinceladas a la historia de esta festividad con un planteamiento muy ameno hasta llegar al meollo de la cuestión.

Una vez hemos dado testimonio adorando en procesión la Sagrada Forma, que es el núcleo central de nuestra fe, que viene después?. El verdadero sentido de esta festividad, lo que realmente estamos adorando es el mensaje que nos dio el señor. Abrir nuestras almas y corazones a los demás.

Sin olvidar las tradiciones, que representan y son la idiosincrasia e identidad de nuestra cultura, ¿no deberíamos dejar un poco de lado manifestaciones claramente folklóricas para apostar por actuaciones valientes y claramente solidarias con quién más lo necesita?.

Un grupo de personas, miembros de la ONG Torrefarrera solidaria y Caritas, sumando esfuerzos, entregan gratuitamente unas horas semanales para repartir alimentos y ropa a aquellas personas más necesitadas en unos tiempos realmente complicados para muchas familias. 
Mateo 25,31-46
Cuando el Hijo del Hombre venga en su gloria rodeado de todos sus ángeles, se sentará en el trono de Gloria, que es suyo.  Todas las naciones serán llevadas a su presencia, y separará a unos de otros, al igual que el pastor separa las ovejas de los chivos.  Colocará a las ovejas a su derecha y a los chivos a su izquierda.   Entonces el Rey dirá a los que están a su derecha: «Vengan, benditos de mi Padre, y tomen posesión del reino que ha sido preparado para ustedes desde el principio del mundo.  Porque tuve hambre y ustedes me dieron de comer; tuve sed y ustedes me dieron de beber. Fui forastero y ustedes me recibieron en su casa.  Anduve sin ropas y me vistieron. Estuve enfermo y fueron a visitarme. Estuve en la cárcel y me fueron a ver.»  Entonces los justos dirán: «Señor, ¿cuándo te vimos hambriento y te dimos de comer, o sediento y te dimos de beber?  ¿Cuándo te vimos forastero y te recibimos, o sin ropa y te vestimos?  ¿Cuándo te vimos enfermo o en la cárcel, y te fuimos a ver?  El Rey responderá: «En verdad les digo que, cuando lo hicieron con alguno de los más pequeños de estos mis hermanos, me lo hicieron a mí.» Dirá después a los que estén a la izquierda: «¡Malditos, aléjense de mí y vayan al fuego eterno, que ha sido preparado para el diablo y para sus ángeles! Porque tuve hambre y ustedes no me dieron de comer; tuve sed y no me dieron de beber;  era forastero y no me recibieron en su casa; estaba sin ropa y no me vistieron; estuve enfermo y encarcelado y no me visitaron.» Estos preguntarán también: «Señor, ¿cuándo te vimos hambriento o sediento, desnudo o forastero, enfermo o encarcelado, y no te ayudamos?» El Rey les responderá: «En verdad les digo: siempre que no lo hicieron con alguno de estos más pequeños, ustedes dejaron de hacérmelo a mí. » Y éstos irán a un suplicio eterno, y los buenos a la vida eterna.» 

¿No sería conveniente replantearnos nuestra realidad como cristianos y como proyectamos nuestra fe en los demás ?



          Eugenio Kiskeri Moser

Solemnitat de Pentecosta a Alpicat (recull fotogràfic)









SALMO PARA GENTE MUY OCUPADA



El Señor guía mis pasos,

así que no me apresuro.

Él hace que me pare y descanse

para reposar tranquilo.

Él me inspira imágenes de quietud

que restauran mi serenidad. 

Él me guía por la senda la actividad

sin perder la calma.

Él me guía en la paz de su Espíritu. 

Aunque tenga muchas cosas cada día,

no me turbo, porque Él está conmigo.

Señor del tiempo, dueño de las horas,

Él me mantiene ecuánime.

Me prepara un almuerzo

y restaura mis fuerzas

en medio de mis quehaceres,

y unge mi mente

con el óleo de la paz.

Mi copa rebosa de energía gozosa.

Esta armonía y esta actividad

son el fruto de mis días,

porque camino en la paz del Señor

y habitaré en su casa para siempre.



Toki Miyashina

Assemblea Diocesana 2015 - Aportacions del Treball de Grups

Àrees
Reptes
Evangelització
·         Ser perseverants essent testimonis joiosos, capaços de comunicar l’Evangeli.
·         Prendre consciència que ens falta la joia de l’Evangeli i la capacitat de resposta.
·         El compromís laïcal a la nostra Església s’hauria de transformar en un compromís amb la societat i amb el relleu generacional.

Litúrgia i Espiritualitat
·         Manca de seguiment religiós i manca de persones joves i de relleu en les Entitats.
·         Veiem que hi ha poca assistència en les diferents celebracions, i la mitjana d’edat és més ben alta “poca varietat”. No es potencia prou l’eucaristia a nivell de Bisbat.
·         Manca d’interioritat social i personal per manca de valors permanent que portin a una coherència vital on Déu sigui el centre.

Formació
·         Formació permanent dels laics durant totes les etapes de la vida, per donar raó del goig de l’Evangeli: passar a ser deixebles.
·         Ens falta optimisme, ens consta transmetre la fe i les nostres comunitats estan formades per gent d’edat avançada.
·         Fer universal la formació, com a prioritat. Una formació amb continuïtat des de diferents carismes, des de els sagraments, la catequesi, trobades...

Acció Social i Caritativa
·         Superar el fet de l’assistencialisme, vers la promoció i l’acompanyament integral de les persones.
·         Aconseguir compartir capacitats i bens, unint esforços de tota la Diòcesis evitant protagonismes tant personals com de comunitats per saber donar respostes d’on compartim, com i on atenem.
·         Millorar la coordinació del treball en xarxa, del treball comú de l’acció caritativa social. Hauria d’haver més comunió.

Vocacions
·         Aprofundir en la fe, en la pregària i assumir una nova visió de la comunitat i del prevere.
·         Acompanyar les famílies per a que ajudin els infants a descobrir Jesús, perquè hi hagi joves que puguin escoltar la “crida” al servei de l’Església des de diferents serveis.
·         Crear i potenciar comunitats vives on sigui possible despertar i créixer en la dimensió espiritual, on la família i les persones arribin a Déu, on hi hagi continuïtat i acompanyament de la fe.










Àrees
Signes d’Esperança
Evangelització
·         Involucració del laïcat des de la proximitat, la senzillesa i la perseverança.
·         La gent se sent implicada, té ganes (estem vivim un moment de moviment social i polític!!) i ens veient recolzats per un Papa.
·         Creació comunitària de les Àrees i el treball en xarxa.

Litúrgia i Espiritualitat
·         L’Escola Cristiana, el voluntariat i l’atenció als pobres i marginats.
·         La implicació dels laics, dels animadors de Comunitat. El missatge del Papa actual. El treball que es fa a les Unitats de Pastoral, i l’organització a nivell d’Àrees.
·         Treballar per a aconseguir espais de interioritat i d’espiritualitat, per tal de seguir l’Evangeli, segons diu el Papa Francesc.

Formació
·         Són signes d’esperança el Papa Francesc i el nostre bisbe Joan. Tenir l’IREL com a centre que unifica formació des de la més senzilla a una formació més complexa.
·         Constatem que algunes persones se’ns apropen per sensibilitat al món del voluntariat i també al nostre patrimoni cultural, moments d’oportunitat evangelitzadora.
·         Ha estat tota la formació que s’enduu a terme en espais com l’IREL, on diferents experiències cristianes, s’ha pogut fer una síntesis més teòrica que s’ha convertir en formació.

Acció Social i Caritativa
·         L’existència de la xarxa d’entitats cristianes socio-caritatives i les sinèrgies que s’originen entre elles i la societat.
·         Els laics oberts a l’Esperit, formats que s’impliquin en l’acció (Llars del Seminari), una Xarxa que aglutini l’acció i una comunitat que està canviant passant de la passivitat a la resposta participativa.
·         Hi ha molt de camí fet. el treball en xarxa que ha ajudat a moltes persones i la dedicació de tot el voluntariat.

Vocacions
·         L’Església que es replanteja com a comunitat, grups de joves, unitats pastorals, laics amb vocació de servei a la comunitat.
·         Les i els Animadors de Comunitat i l’obertura a nous ministeris i serveis eclesials que fomenten la corresponsabilitat.
·         La gran quantitat de persones implicades en la pastoral, i el voluntariat que mostren la gratuïtat i el compromís en la resposta de Déu a la nostra societat.






Àrees
Suggeriments
Evangelització
·         Fomentar grups de laics, preveres i religiosos per a dinamitzar la vida de l’Església: diòcesi, arxiprestats, parròquies, donant-hi suport econòmic.
·         compromís personal viscut des de la joia i la tendresa (deixem de “fer fer... hem de ser”!).
·         Fer un període de coneixença (signe diocesà per conèixer les realitats concretes de la base –Unitats pastorals, parròquies, grups, ...-).

Litúrgia i Espiritualitat
·         Cultivar més l’espiritualitat, estudi de la Bíblia i extenció al catecumenat.
·         Crear i potenciar un grup operatiu de Litúrgia i Espiritualitat a nivell diocesà, amb la finalitat de buscar noves maneres de potenciar els sagraments i buscar nous camins per fer-ho més proper a tothom.
·         Tots els qui integrem i formem l’Església hem de tindre una actitud més oberta i senzilla en les celebracions dels sagraments, com ens diu el Papa.

Formació
·         Fer un marc del Bisbat global, per tal d’unificar recursos, coordinar diferents programes, aprofitar les noves tecnologies, per crear una única agenda amb diversitat d’horaris, d’edats, de necessitats...
·         Formació coordinada que arribi a tots, ajudant a apropar-nos als pobres, a les persones soles i als joves.
·         Continuar amb la formació d’Agents de Pastoral i Animadors de la Comunitat, i les noves formes de comunicació han de formar part d’aquesta formació. Facilitar i continuar amb les trobades de joves com espai d’experiència i de formació.

Acció Social i Caritativa
·         Que la xarxa d’Entitats cristianes socio-caritatives tingui incidència en la vida pública i política. Tenint cura de l’acompanyament dels voluntaris.
·         Escoltar la coherència dels laics, donar-los-hi protagonisme per desenvolupar un pla, tant d’acollida i ajuda coordinada entre professionals i voluntaris, com de la creació d’una veritable comunitat diocesana en comunió de bens.
·         Implicar la gent jove de catequesi i escola a l’acció caritativa social.

Vocacions
·         Seguir en la renovació de l’Església, buscar camins nous, millor predicació, sentit comunitari.
·         Treballar la pastoral familiar, infantil, de joves, des de les parròquies i escoles (esplai, moviments) i aprendre d’experiències reeixides. En resum, per fomentar vocacions a preveres: treball de base i canvi de model.
·         Fomentar i cuidar la formació cristiana amb experiències engrescadores, orientadores, una formació testimonial i festiva que aculli els diversos carismes i experiències comunitàries i vocacionals.

Racó de la poesía de Cèsar Minguella

Mi fuerza y mi fracaso eres Tú.
Mi herencia y mi pobreza.
Tú mi justicia, Jesús.
Mi guerra y mi paz,
¡Mi libre libertad!
Mi muerte y mi vida, Tú.

Palabra de mis gritos
Silencio de mi espera
Testigo de mis sueños
¡Cruz de mi cruz!
Causa de mi amargura, perdón de mi egoísmo.
Crímen de mi proceso
Juez de mi pobre llanto
Razón de mi esperanza, ¡Tú!

Mi tierra prometida eres Tú…
La Pascua de mi Pascua
¡Nuestra gloria por siempre, Señor Jesús!





Pere Casaldàliga

“TALLERES DE ORACIÓN Y VIDA” - Pobres i humils ( 3 - juny – 2015)



En la humilitat queda resumit el Sermó de la Muntanya, perquè de la humilitat en naix l’amor. L’humil no s’avergonyeix, no es pertorba, no s’irrita, és capaç de perdonar i li tanca la porta a les rancúnies. Els fruits de la humilitat són la maduresa i la serenor: tot es respecta, tot es venera. Només els humils són realment lliures: l’humil viu desinstal.lat, és desinteressat i no jutja. No hi ha en ell la por al ridícul perquè pot mirar-se el món amb una mirada neta en haver-se buidat de ell mateix. Només els pobres i humils poden ser feliços.

Jesús és el pobre i humil de Natzaret. Ningú no sabia que ell era el Fill de Déu, vivint com vivia igual que qualsevol altre veí del poble, sense elevar-se per damunt de ningú i ocupat com estava en les necessitats quotidianes. Treballava i alternava amb fusters, paletes i altres persones que configuraren en ell una peculiar personalitat, pròpia de persona pobra i humil. Fins i tot en la Passió reacciona amb humilitat, silenci, dignitat i paciència, sofrint i callant.

Només un pobre podia servir als pobres, als fracassats, als oblidats. La primera reacció d’un pobre davant el sofriment és la compassió, és a dir, un sortir d’un mateix per a entrar en la situació d’altri, i Jesús sempre estava amb els demés o amb el Pare; mai en ell mateix i les seves pròpies necessitats. Quan a la sinagoga anuncia que l’Esperit del Senyor està sobre ell tot complint-se en ell aquelles paraules que acabava de pronunciar, confirma aquest anunci exercint la seva misericòrdia envers els perseguits, els ignorants, els malalts, els cecs, els coixos, els pecadors...! Jesús, l’home pobre i humil de cor, és com aquell profeta de l’Antic Testament: incorruptible, insubornable i absolutament lliure. I un home lliure és un home disponible, donat que les seves energies resten lliures i disponibles per al servei als necessitats.

“- No ho digueu a ningú el que heu vist...” Aquest advertiment significava no voler servir-se ni tant sols de la seva omnipotència per a destacar. Fou fidel i es mantingué en l’anonimat en la mesura que el resplendor de la seva humilitat permetia tal cosa. Què no devia sentir Jesús mentre restava en silenci davant el governador romà? Qui d’ambdós era el lliure? Mai tant lliure perquè mai tant pobre.

Buidar-se d’un mateix, extingir la flama del jo, no donar mai explicacions per tal de quedar bé... Dona’ns, Senyor, un cor pobre i humil ! Llavors començarem a estar en condicions d’estimar com tu ho vas fer. “Veniu beneits del meu Pare i rebreu el Regne que se us té preparat des de la fundació d’aquest món”. Provem a tornar bé per mal, desprenguem-nos del jo tot renunciant a les actituds possessives i siguem lliures per a encaminar-nos cap al Regne veritable.





Cèsar Minguella Barallat.
- A. comunitat en atesa del prevere-.