segueix-nos

segueix-nos

TERRA SANTA

TERRA SANTA

Terra Santa

Terra Santa

PARTICIPA! TOTS I TOTES SOM NECESSARIS!

PARTICIPA! TOTS I TOTES SOM NECESSARIS!

divendres, 31 de juliol del 2015

HORARIS MES D’AGOST

Els dies d’entre setmana els tres temples
restaran tancats

Dissabtes i diumenges: Horaris Habituals


Alpicat

Dissabte: 19.00h.

Diumenge: 9.00 I 11.00h.


Malpartit

Diumenge: 10.00h.

Torrefarrera

Dissabte: 20.00h

Rosselló

Diumenge: 12.00h.



HORARIS MES DE SETEMBRE (Nous Horaris)
Alpicat

Dimarts – Dimecres – Divendres: 19.00h.

Dissabte: 19.00h.

Diumenge: 9.00h i 11.00h.

Malpartit

Diumenge: 10.00h.

Torrefarrera

Dimarts – Dijous – Divendres: 18.00h.

Dissabte: 18.00h (20.00 horari estiu)

Diumenge: 10.30h.

Rosselló

Dimecres: 18.00h.

Dissabte: 18.30h.

Diumenge: 12.00h.

Mons. Salvador Giménez Valls, nou Bisbe de Lleida




Mons. Salvador Giménez Valls ha estat nomenat nou bisbe de Lleida pel Papa Francesc, en substitució de Mons. Joan Piris Frígola, que hi ha roman els darrers set anys al capdavant de la diòcesi lleidatana.

El nomenament l'ha fet públic a Lleida el mateix bisbe Joan (Veure vídeo), mentre que també s'anunciava la notícia a través de la Nunciatura Apostòlica i a Menorca, on Mons. Giménez ha estat bisbe des del 21 de maig de 2009.

Es dóna la circumstància que el bisbe Salvador també va prendre el relleu de Mons. Piris a la diòcesi menorquina, i que aquest el 28 de juliol, però de fa set anys, va ser la data que es va anunciar el nomenament del bisbe Joan per a venir a Lleida.

El bisbe Joan Piris va llegir una carta que Mons. Giménez ha escrit als lleidatans, en la qual després de donar gràcies al Sant Pare per la confiança que en ell diposita i saludar a tots els que formem part de l'Església diocesana de Lleida, manifesta la voluntat d'incorporar-se a les noves funcions que li han designat "amb el cor alegre i animós per pertànyer, vosaltres i un servidor, a l'única Església de Crist que pren cos en els diferents llocs de la nostra geografia".

El nou bisbe reconeix que s'incorpora a la Diòcesi de Lleida "sense haver participat mai en el vostre camí particular, podria dir que amb les mans buides de col·laboracions lleidatanes", però està convençut "que l'Església de Déu que peregrina a Lleida sabrà acollir-me com a pare i pastor, amb les limitacions i defectes personals, però comptant amb la força de la gràcia que supera vacil·lacions i rutines, regalant-nos l'alegria i el coratge de l'Evangeli".

El bisbe Salvador finalitza la seva salutació demanant Déu "que em concedeixi llum per ser un bon pastor" i per saber "donar suport a totes les iniciatives pastorals que entre tots esteu duent a terme".

Les darreres paraules de la carta de Mons. Giménez són pel seu antecessor, el bisbe Joan, "que s'ha desgastat durant els últims anys al servei de la comunitat diocesana".

Administrador diocesà

Fins al moment que Mons. Salvador no sigui ordenat bisbe de Lleida a la Catedral, la qual cosa es preveu pel mes de setembre, al capdavant de la diòcesi hi haurà Mn. Ramon Prat Pons, que fins avui era vicari general.

Malgrat que els vicaris i tots els membres de la cúria episcopal cessen en el mateix moment que ho fa el bisbe Joan, tret del vicari judicial, l'ecònom i el secretari-canceller, Mn. Ramon Prat, que ja era el número dos en ordre jeràrquic del Bisbat de Lleida, ha estat escollit administrador diocesà fins a l'arribada del bisbe Salvador.


Font www,bisbatlleida,org

Josep M. Escorihuela, nou prevere del Bisbat de Lleida



El bisbe Mons. Joan Piris ha ordenat aquest dissabte, 18 de juliol, a Mn. Josep Maria Escorihuela prevere de la diòcesi de Lleida, en una cerimònia que s’ha celebrat a la Catedral i a la qual han assistit la major part dels sacerdots diocesans, a més d’un nombrós grup de fidels i amics.

A l’homilia, el bisbe Joan ha recordat les paraules de Sant Tomàs de Villanueva, per donar al nou sacerdot quatre recomanacions, “que considero un tresor”, ha dit.

Aquestes són, “en primer lloc, l’amor com a única virtut, quan li va encarregar fer-se càrrec del ramat. En segon lloc, la vigilància, que el fes estar atent a les necessitats de les ovelles. En tercer, la doctrina, que alimentés els homes, fins que arribessin a la salvació definitiva. I finalment, la santedat i la integritat de vida. Aquesta és la principal de les virtuts”.

I és que segons els consells rebuts, “un prelat, per la seva bondat, ha de tractar amb justos i pecadors; amb la seva oració, ha d’augmentar la santedat dels bons, i amb les seves llàgrimes ha d’obtenir el perdó dels altres”. Tot plegat perquè “sempre seran les obres quines descobriran que un bon pastor té les condicions indispensables”.

El bisbe Joan ha començat l’homilia manifestant, que era Déu qui ens crida a ser “pescadors d’homes”, també en el ministeri sacerdotal, com va escollir els Dotze, “els seus”, “perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar”.

Mons. Piris ha fet esment a la feblesa que pot sentir el prevere en alguns moments, com la van patir els apòstols en les tremendes jornades de la Passió i Mort de Jesús. “Una feblesa que és pròpia de la condició humana, però que ens demana també als mossens de viure el nostre ministeri amb humilitat. “El prevere és pecador i necessita redempció com els altres”.

Per tot això, el bisbe Joan ha aconsellat al nou prevere a ser conscient d’aquesta fragilitat i a confiar “plenament en la gràcia de Déu, que et sostindrà i mantindrà en aquella fidelitat que Jesús ens demana als seus fidels”. I és que en la nostra fragilitat humana, tenim el signe de la compassió. “Pots estar content –ha dit Mons. Piris–, d’haver conegut la misericòrdia de Déu, que et crida a ser ministre de la reconciliació i el perdó”. Llavors és quan li ha demanat que “la teva caritat pastoral sigui un signe de la caritat de Déu per a tothom, particularment amb els pecadors i allunyats, amb els pobres i necessitats”.

La cerimònia va cloure amb unes paraules d’agraïment del nou mossèn, que va rebre la felicitació dels sacerdots de la diòcesi, primer, i de la resta de fidels que havien volgut acompanyar-lo a la Catedral.

La de Mn. Josep Maria Escorihuela és la primera ordenació d’un prevere al Bisbat de Lleida des de fa més de tres anys i la sisena que realitza el bisbe Joan, des que va iniciar la seva prelatura a la nostra diòcesi.

Per aquest ordre, Mons. Piris ha ordenat sacerdots diocesans a Mn. Josep Vicenç Forner, Mn. Santiago Mataix, Mn. Lucas Evung, Mn. Jaume Melcior i Manuel de la Varga, que va ser el darrer, el 19 de febrer de 2012.

Mn. Escorihuela era des del 3 de maig diaca transitori i va néixer fa 65 anys a Vimbodí (la Conca de Barberà).

Més fotos en aquest enllaç.


Font www,bisbatlleida,org

Mn. Escorihuela, rector in solidum de Rosselló, Torrefarrera i Alpicat



El bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, ha nomenat aquest diumenge, 19 de juliol, Mn. Josep Maria Escorihuela rector in solidum de la unitat pastoral formada per les parròquies de Rosselló, Alpicat i Torrefarrera.

Mn. Josep M. Escorihuela va ser ordenat prevere de la diòcesi de Lleida el dissabte, 18 de juliol, en una cerimònia que va tenir lloc a la Catedral.

Segons el decret signat pel bisbe Joan, Mn. Escorihuela compartirà les funcions de la Unitat Pastoral amb Mn. Víctor Espinosa, el qual seguirà essent el moderador de la UP, que forma part de l’Arxiprestat Segrià-La Noguera-la Ribagorça.



Mn. Escorihuela ha estat els darrers mesos com animador de comunitat, primer, i com a diaca en l’esmentada Unitat Pastoral.


Font www.bisbatlleida,org

ORACIÓN POR NUESTRA TIERRA

Dios omnipotente,

que estás presente en todo el universo

y en la más pequeña de tus criaturas,

Tú que rodeas con tu ternura todo lo que existe,

derrama en nosotros la fuerza de tu amor

para que cuidemos la vida y la belleza.

Inúndanos de paz, para que vivamos como hermanos y hermanas

sin dañar a nadie.

Dios de los pobres,

ayúdanos a rescatar

a los abandonados y olvidados de esta tierra

que tanto valen a tus ojos.

Sana nuestras vidas,

para que seamos protectores del mundo

y no depredadores,

para que sembremos hermosura

y no contaminación y destrucción.

Toca los corazones

de los que buscan sólo beneficios

a costa de los pobres y de la tierra.

Enséñanos a descubrir el valor de cada cosa,

a contemplar admirados,

a reconocer que estamos profundamente unidos

con todas las criaturas

en nuestro camino hacia tu luz infinita.

Gracias porque estás con nosotros todos los días.

Aliéntanos, por favor, en nuestra lucha

por la justícia, el amor y la paz.





Franciscus.

“TALLERES DE ORACIÓN Y VIDA” El full de ruta (dissabte, 20 de juny 2015)



Hem arribat a la darrera sessió dels “Talleres de oración y vida” i el pare Ignacio Larrañaga disposa una dinàmica diferent de l’habitual. El silenci i el contacte amb la naturalesa marcaran aquesta jornada que per a molts de nosaltres pot esdevenir inacabable acostumats com estem a viure sempre envoltats de gent i de soroll. Seran quatre hores seguides en que la paraula cedirà el seu lloc a la reflexió i per a aquest propòsit se’ns facilita abans de començar una “hoja de orientaciones”, els continguts de la qual passo a resumir.

La primera condició per als qui vulguin prendre’s seriosament aquesta jornada inusual és la paciència, que no és l’art d’esperar, sinó l’art de saber, i allò que es sap s’espera. Sabem per començar que Ell és essencialment gratuïtat i, per aquest motiu, les iniciatives de la seva gràcia són i seran desconcertants i imprevisibles per a nosaltres. En Ell no funcionen –com en nosaltres- les lleis de causa i efecte, acció i reacció, els càlculs de probabilitats, sinó tan sols la llei de la gratuïtat: tot és do, tot és gràcia.

Tanmateix, és possible que hi hagi desproporció entre el nostre esforç (per buscar-lo) i els resultats (per “trobar-lo”). Estem parlant d’esforç, que no de violència: un esforç seré, sense agitació, sense ansietat. I no oblidem que el creixement en Déu serà lent i amb probables altibaixos. També en això caldrà tenir paciència i confiar que els qui el cerquen, el trobaran, però no quan vulguin, com vulguin i de la manera que vulguin. No es pot manipular a Déu.

Il·lusió no, esperança sí: recorda’t que la fe no és sentir, sinó saber; no és emoció, sinó convicció; no és sensibilitat, sinó certesa. 

La paciència generarà la perseverancia en els moments de dispersió i aridesa. Un senyal segur de la presència divina no és necessàriament el fervor, sinó nogensmenys la pau. I una pau -diferent de la calma- que fa la seva estada en el nivell profund de la persona.

Cal no oblidar que l’esperança mai no mor. Així com la il·lusió tot sovint acaba en desil·lusió, l’esperança és una força estable i serena que, quan tot es troba a ras de sòl, sempre respon: tan se val, comencem de vell nou, amunt!, vinga endavant. 








Cèsar Minguella Barallat.

Racó de poesia

Que guai l’estrènyer la mà a la veïna
del banc! Ben pensat, no és pas ma ruïna:
una catequista que insinua cuixa
i un Regne color del batut de maduixa...

Els gais també menjaran pastís
i com mola el poberel·lo d’Assís!
Amb els immigrants d’Orient mitjà
Càritas fa de bon samarità.

Un ¡Olé, torero! per a l’Òscar Arnulfo Romero,
I les jota ema jota brandant un cancionero.
Encara em sento només un passatger,
però tot podria ser arran del Papa viatger.

Passant de tot, no vaig de passarell:
M’enrotlla el nou i m’al·lucina el vell.