HORARIS SETMANA SANTA A LA NOSTRA UP

ELS DIES SANTS . SETMANA SANTA

Heus aquí el que l’església celebra a la Setmana Santa:

DIUMENGE DE RAMS

Jesús entra a Jerusalem muntat en un ase, l’animal de la vida senzilla i dels treball quotidià. És aclamat com a Messies i rei de pau. Jesús regnarà des de la Creu. Pòrtic del tríduum pasqual. Anunci de la mort i la resurrecció del Senyor.

DIJOUS SANT

Jesús s’acomiada dels seus deixebles amb un sopar. Allà els renta els peus , com a signe de la seva entrega total, una entrega que els seus seguidors també hem de viure. I alhora els deixa el pa i el vi de l’Eucaristia, presència seva que serà el nostre aliment al llarg del camí de la vida.

DIVENDRES SANT

Jesús és escarnit, torturat i clavat en una creu, i des de la creu ens mostra què vol dir estimar totalment, com només Déu pot estimar. Nosaltres avui, escoltant el relat de la passió, pregant per tota la humanitat, venerant la creu i combregant , li agraïm el seu amor, i afirmem la nostra fe en ell i en el seu camí de fidelitat i entrega.

PASQUA : JESÚS RESSUSCITAT!

Tota l’església celebra el gran esdeveniment que és fonament i sentit de la nostra fe: Jesús, fidel fins a la mort , ha ressuscitat d’entre els morts i viu per sempre . Ell ens va al davant. I nosaltres, amb tot el goig, ens reunim per compartir-ho , en la celebració més important de l’any. 

AL·LELUIA!

BREU CRÒNICA DE LA VISITA PASTORAL DEL BISBE SALVADOR A ALPICAT

Els dies 8 i 13 de març, la comunitat Parroquial d’Alpicat va gaudir de la Visita Pastoral del Bisbe Salvador. Ja coneixia la nostra comunitat, però aquesta vegada la visita tenia com a finalitat comprendre millor quina és la vida quotidiana d’aquesta comunitat, quines tasques pastorals desenvolupa, quins reptes es planteja i a quines dificultats s’enfronta.

El programa va començar al matí amb la visita a l’escola Terraferma, mantenint una conversa amb alumnes de segon d’ESO que es confirmaran enguany, professors i pares d’alumnes.

Després de dinar a l’escola, visita a les instal·lacions de la parròquia i revisió de llibres sagramentals. Visita a una de les quatre residències que s’atenen a Alpicat, visita a una casa particular on viu una de les fundadores de Mans Unides a Alpicat, visita a la Congregació dels Dolors d’Alpicat i reunió amb representants de les Àrees pastorals de la comunitat parroquial. 

Tot aquest intens dia va acabar amb un sopar – col·loqui, on van participar 45 persones. La finalitat sobretot es trobava en poder establir una bona estona de diàleg obert amb el Bisbe. A les 23.30h es va donar per finalitzat el sopar.

Finalment diumenge 12 de març, segon de quaresma, el Bisbe Salvador va compartir l’eucaristia de les 11 del matí, amb la comunitat parroquial. Van concelebrar, a més del rector, Mn. Miguel i Mn. Francisco, capellans de les escoles Terraferma i Arabell. El Bisbe, a més de poder comentar la Paraula i saludar a encara més persones, va estimular a tota la comunitat a continuar la tasca missionera d’anunciar el nom de Jesucrist en els nostres entorns.

PARTICIPEM DE LA MORT DE JESÚS

Quan l’anunci del missatge cristià remarca molt la creu i poc la resurrecció, és senyal que s’ha convertit en una doctrina feixuga i trista.

És cert que Jesús va morir, però fou una mort que contenia la glòria de Déu, perquè Jesús no és únicament home, també és Déu . Ell, a la creu, cridà: Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?”. I experimentà la fi de que tot s’acabava. Tanmateix, en aquest buit total, Jesús, abans d’expirar, deixà oberta una esperança.” Pare, a les teves mans encomano el meu esperit”.

El missatge de Jesús es alliberador i va adreçat als pecadors que tenen necessitat de ser salvats. Ho veiem en els seus deixebles: són gent senzilla que, sentint-se incapaç de complir totes les normes religioses de la Llei jueva, troba en Jesús un atractiu: l’esperança dels “pobres del Senyor”, dels rebutjats a causa de la mateixa religió i de les injustícies dels homes. I Jesús s’admira d'aquesta gent i se’n compadeix. Per això, no els vol impulsà cap càrrega. Sap que la vida quotidiana ja té la seva pròpia creu.

Per tan, refiem-nos de la creu de Crist. No vulguem fer d’herois,no patim inútilment.

Participem de la mort de Crist obrit-nos a la vida que hem rebut d'ell, deixant de banda el que abans de la fe eren les nostres falses seguretats i interessos, fent-nos pobres d’allò que abans eren les nostres riqueses.

ESPURNES DE LLUM

És posible que per als qui ja comencem a tenir una certa edat encara resti present en el nostre record aquella primera vegada en que ens comunicàrem a través d’un telèfon mòbil. Potser no recordarem el lloc, les circumstàncies, la mateixa conversa mantinguda o, fins i tot, ni qui fou el nostre interlocutor. La màgia del moment prou que ho justifica, és natural. Avui ha esdevingut un fet tan habitual l’ús del telèfon mòbil que ni ens en adonem del petit prodigi que suposa: resta fútil el detenir-s’hi a pensar-hi, una puerilitat, es diria.

Quants creients acudeixen a missa –o no- com havent passat ja aquell full on quedà segellat, temps ençà, el seu sí a la fe.

L’EUCARISTIA I L’ESPERANÇA

Com a sagrament de fraternitat, l’eucaristia és també un sagrament d’esperança en un món on la fraternitat es mostra destrossada i trepitjada pel pecat. En efecte: no és casual que Jesús celebrés el Sant Sopar a l’hora més desesperada de la seva vida, “la nit en que seria entregat”, com recorda també la litúrgia. I seria entregat per un dels seus, i seria condemnat a mort pels sacerdots en nom de Déu i com a blasfem.

Doncs bé, precisament aquella nit obscura Jesús decideix celebrar un sopar amb els seus. Tant si Jesús aprofita el sopar pasqual com si (segons la cronologia del quart evangeli, que sembla més probable) es tractà d’un sopar diferent, la invitació a un sopar és sempre un acte de celebració. I la celebració en moments objectivament desesperats expressa una actitud d’esperança.

Aquesta esperança la fonamenta i la fa visible Jesús amb el gest que realitza durant el sopar i que el converteix en memorial de la seva vida entregada, que havia transcorregut “fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable ” (Ac 10, 38), és a dir, alleujant el dolor humà i difonent la pau de Déu.

Sant Pau acaba la seva exhortació als corints amb l’avís següent: “ Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui ” (cf. 1Co 11, 26). També nosaltres hem d’acabar aquesta breu reflexió com ell: cada vegada que celebrem l’eucaristia, anunciem la redempció del món en un món que sembla que no en tingui, de redempció; anunciem un motiu per a la celebració en una ciutat “d’apestats” (fent al·lusió a Camus), la qual cosa vol dir que no ens donem per vençuts, que no abdiquem perquè creiem que encara hi ha quelcom a a fer, per tal que aquest món sigui més segons com Déu desitjà que fos.

José I. González Faus.

PREÁMBULOS DE LA FE

PREÁMBULOS DE LA FE

11

Así viviste y así te fuiste,
y ni heredades, ni libros, ni epopeyas:
tu recuerdo es cuanto nos legaste.
Este es el ideal al que debemos orientarnos,
sin más oropeles:
que nosotros estamos para el recuerdo de los hijos.

El recuerdo irrumpe, se enciende, y cunde con el efecto
de un primer crucigrama que se consiguió completar,
o el de aquella salida del sol por primera vez contemplada,
revivida y recreada,
hasta el punto que, en mis noches oscuras del alma,
el susurro “tu vida sea mi religión,
y mi religión será tu vida” ,
-repetía. Y nuevamente me repetía.
Repetir no conlleva el fervor;
la cena opípara repite al comensal
en insistentes revoltijos…, Ya había digerido mal!
Y, aunque volver a empezar no tendría,
algún misterio había que yo no entendía.
Tate ! Es ya la cantinela de los Salmos,
no estás descubriendo América, amigo...

Nova traducció al català de la fórmula sacramental de la consagració del vi a la missa

La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha aprovat la traducció al català de la fórmula sacramental de la consagració del vi a la missa. Així ho ha fet saber la Conferència Episcopal Espanyola al Bisbat de Lleida aquest 3 de març.

Segons la nova traducció el text de la consagració serà el següent: "Preneu i beveu-ne tots, que aquest és el calze de la meva Sang, la Sang de l'aliança nova i eterna vessada per vosaltres i per molts en remissió dels pecats. Feu això, que és el meu memorial".

L'aprovació d'aquesta nova traducció coincideix amb l'entrada en vigor de la tercera edició del Missal Romà en castellà a partir de les misses vespertines del diumenge I de Quaresma, el dissabte 4 de març, i el seu ús serà obligatori a partir d'aquest moment en totes les misses que se celebrin en llengua espanyola en les diòcesis d'Espanya, segons decret del president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), cardenal Ricardo Blázquez Pérez.

A partir d'aquest primer diumenge de Quaresma, el sacerdot, a la consagració del calze, ja no pronunciarà les paraules "Por todos los hombres" que canvien per la fórmula "por muchos" ("pro multis"), complint així el mandat de la Santa Seu. Podeu veure aquí més ampliada aquesta informació.

ST. JOHN DAMASCENE

ST. JOHN DAMASCENE 

Confessor and Doctor of the Church

-March 27- 

ST. JOHN was born about the year 676. He was famous for his great encyclopedic knowledge and theological method which later was a source of inspiration to St. Thomas Aquinas.

He vigorously opposed the Iconoclast persecution of the Emperor of Constantinople, Leo the Isaurian, and he distinguished himself in the defense of the veneration of sacred images. He was condemned to have his right had cut off, but he lived to see it miraculously restored through the intercession of the Blessed Virgin. After continued persecutions, he died in peace toward the latter part of the 8th century.

L’ENTREVISTA A…

Iniciem un espai de breus entrevistes a persones relacionades amb les nostres comunitats. Alguns et resultaran coneguts i altres potser no tant... Però tots tenen en comú una cosa: Estimen a Jesucrist!

Avui ens apropem a Jesús, és el nostre Blogmaster, treballa a “l’ombra” i és qui ens proporciona, mes darrera mes, el muntatge i enviament del Blog.

Jesús:

1. Estàs casat i te’ns fills? Quans anys te’ns?

Estic casat des de fa 14 anys, tinc 46 anys i dos fills (dos benediccions) de 10 i 8 anys

2. Un Sant o Santa que especialment et motivi? Perquè?

Cadascun dels sants i santes tenen un missatge especial per a cada moment del dia: Sant Josep, el pare perfecte, obedient, servicial i silenciós; Sant Joan Pau II amb la seva enèrgica i decidida defensa de la vida, amb la seva visió antropològica de l'home, amb la seva valentia a l'enfrontar-se a la vellesa; els màrtirs de la persecució religiosa dels anys 30; Santa Teresa de Calcuta en el seu lliurament als altres i als més desfavorits; Sant Bartomeu, sent només 12 van aconseguir expandir el missatge de Crist per tota la terra. L'important, crec, és pensar que podem fer coses com ells, sense excusar-nos pensant que juguen en una altra divisió.

3. Pertanys a algun moviment o grup eclesial?

No pertanyo a cap moviment, tot i que he rebut pràcticament tota la meva formació religiosa de l'Opus Dei.

4. On t’agrada marxar sol o amb família per desconnectar?

Qualsevol lloc és bo per desconnectar i compartir-lo amb la família. Simplement dedicant-nos una mica de temps entre nosaltres gaudim.

5. Saps cuinar? Si és així, ¿quin plat ens faries?

Avui en dia tots hem de passar per la cuina, però saber cuinar és molt complicat, únicament em defenso. No tinc cap plat especial. M'atreveixo amb tot!

6. Què t’agradaria canviar de l’Església?

L'Església som tots. El que hem de canviar són els nostres cors. Hem de saber acceptar que hi ha mil maneres d'entendre la espiritualitat, només hem de cercar on ens trobem còmodes i no jutjar els altres. La Veritat ens farà lliures!

7. Si et trobessis amb el Sant Pare: què li diries? Què li preguntaries?

El Papa Francesc és un home molt savi; m'agradaria que m'expliqués com ser un millor pare, un millor marit, un millor cristià. Parla amb tanta franquesa i tan planerament que és Capac d'arribar a Tots els cors

8. Hi ha algun personatge d’Església, home o dona, viu o mort, que t’interpel·li?

Segueixo les "aventures" del pare Christopher Hartley Sartorius. És un sacerdot missioner de la diòcesi de Toledo. Va estar fa uns anys a la República Dominicana i ara està a Etiòpia. És un home especial

9. Ens podries recomanar un llibre o una pel·lícula?

Dues pel·lícules que m'han impactat són “La última cima” i “Mary’s land” de Juan Manuel Cotelo. L'últim llibre que m'he llegit ha estat “¿Por qué sonries siempre?” de Lucas Buch; Explica la vida de tres dones que sempre vivien amb un somriure

10. Un viatge que te’ns pendent...

Molts. Moltíssims. Hawaii per anar de vacances, Medjugorje, Tierra Santa, Machu Picchu, Nova York, Mèxic, ... Moltíssims.