Però no en temps de ADVENT
Perquè la primera setmana d’Avent parla d’una esperança activa, perquè no passi el temps sense més.
La segona per mitjà de Joan Baptista, ens ensenya a preparar els camins del Senyor. El Senyor vol néixer en cadascun dels nostres cors. Per això ens preparem per acollir-lo.
La tercera es pronuncia l'alegria messiànica, perquè ja està a prop la vinguda del Senyor. L’alegria és un desig profundament arrelat també en el cor dels adults.
L'última ens parla del avinença del fill de Déu al món, Maria és la figura central.
En el sí a Déu, la Mare de Déu, ens dóna l'exemple de que la nostra vida es realitza en la major part, de coses petites i, de vegades de coses rutinàries. No sabem gaudir de les petites coses que tenim i ens enlluernen les coses que no podem assolir.
En el sí a Déu, la Mare de Déu, ens dóna l'exemple de que la nostra vida es realitza en la major part, de coses petites i, de vegades de coses rutinàries. No sabem gaudir de les petites coses que tenim i ens enlluernen les coses que no podem assolir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada