L´ Últim dissabte del mes d’abril, amb la meva esposa i filla vàrem anar a Barcelona, per la tarda vam oir missa a l’església de Santa Dorotea, situada en un carrer al costat de la Gran Via.
En la celebració de l’Eucaristia, crec que érem una quinzena de feligresos, vaig pensar de seguida que no érem a Barcelona, ni tampoc a la parròquia de Torrefarrera. El meu pensament va ser de pena i desolació.
Vaig pensar que en un dissabte en una església de Barcelona, hi hauria molta gent, per aquest motiu vaig quedar decebut.
Al inici de la celebració un senyor va començar a cantar acompanyat de l’orgue, ens va animar a tots els feligresos, a les hores semblava que l’església estigués plena de gent, ja que va cantar el salm, el glòria, la comunió i el cant final de sortida, aquest senyor, per cert bastant jove, ens va transmetre alegria entre nosaltres.
En l’homilia que es tractava de l’evangeli segons Sant Joan, 14 23-29 , el sacerdot ens va llegir la frase: QUE NO TREMOLI EL VOSTRE COR, NI US ACOBARDIU
Al escoltar-la vaig reaccionar, havia estat un moment de falsa alarma, perquè els nostres pensaments a vegades volem que siguin realitats, perquè pensem com a homes i amb una mentalitat molt feble.
Ja que Jesús ens invita a controlar les nostres emocions, per això és necessari reciclar-nos a temps, sinó serem nosaltres les víctimes i no autors de la nostra història.... també ens diu que aprenguem a protegir les nostres emocions, i que siguem forts per no fer dels nostres sentiments una llauna de brossa, un dipòsit de vergonya i de complexos.
Al sortir de l’església vaig comentar amb la meva esposa i la filla, el que havia sentit durant la missa, i la conclusió que vaig treure és que, a pesar de tot, nosaltres els cristians hem de ser persones amb una gran autoestima, que ens ve de creure amb Crist i de sentir-nos estimats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada