CATEQUISTES D’ALPICAT

Ja fa dos anys, que la nostra comunitat gaudeix del suport d’un catequistes molt joves, però molt ben preparats. Són alumnes de batxillerat de l’escola Terraferma. Cada divendres atenen a un bon grup de nens i nenes, aquest any són 30, de primer curs de preparació a la Comunió.

Els nens i nenes encantats, la comunitat també i per a ells una bona experiència i un testimoniatge de la seva fe.

MOLTES GRÀCIES!!!!

Avui els fem aquestes preguntes:

Carlos Montes

1. El millor del ministeri de fer de catequista.

CM - Veure com els nens gaudeixen i aprenen a conèixer a Nostre senyor.

2. El més pesat d'aquest mateix ministeri.

CM - Molts cops els nens no coneixen el lloc on es troben i generen xivarri en un lloc sant.

3. Una anècdota fent de catequista.

CM - Un nen es pensava que Jesucrist havia mort a mans d'un fusell.

Xavi Blavia

1. El millor del ministeri de fer de catequista.

XB- El millor d'exercir aquesta tasca, és sens dubte l'alegria i il·lusió que transmeten els nens setmana rere setmana. 

2. El més pesat d'aquest mateix ministeri.

XB- Hi ha dies en que potser fa mandra assistir-hi, és divendres, tens ganes del cap de setmana, etc. També de tan en quan s'ha de tenir una mica més de paciència; però al cap i a la fi són nens molt engrescats. Val la pena fer-ho amb entusiasme. 

3. Una anècdota fent de catequista.

XB- Són molt gracioses algunes aportacions dels nens. De tan en quan et pregunten o diuen alguna cosa que no té cap sentit o t'expliquen les coses que han fet a l'escola.

Javi Gonzalo

1. El millor del ministeri de fer de catequista.

JG - Poder resoldre’ls-hi tots els dubtes que tenen, perquè és part de la seva naturalesa el preguntar per tot allò que els inquieta i que volen saber, i esperen que tu els hi resolguis, i això és el que més m'agrada de ser catequista.

2. El més pesat d'aquest mateix ministeri.

JG- El més pesat d'aquest mateix ministeri?

Potser què, al ser nens, quan els hi passa alguna cosa pel cap la diuen a l'instant, encara que no tingui res a veure amb el què s'està parlant, i si això ho fan dos o tres nens a l'hora pot descontrolar una mica la sesió i llavors costa ficar ordre.

3. Una anècdota fent de catequista.

JG- L'any passat vaig insistir els primers dies en què portessin els llibres i l'estoig per treballar i que no se’ls oblidessin, i al final vaig ser jo el que em deixava sempre els llibres a casa i els nens els qui em recordaven que els havia de portar. Va ser una cosa graciosa el com va donar la volta aquella situació.