Que guai l’estrènyer la mà a la veïna
del banc! Ben pensat, no és pas ma ruïna:
una catequista que insinua cuixa
i un Regne color del batut de maduixa...
Els gais també menjaran pastís
i com mola el poberel·lo d’Assís!
Amb els immigrants d’Orient mitjà
Càritas fa de bon samarità.
Un ¡Olé, torero! per a l’Òscar Arnulfo Romero,
I les jota ema jota brandant un cancionero.
Encara em sento només un passatger,
però tot podria ser arran del Papa viatger.
Passant de tot, no vaig de passarell:
M’enrotlla el nou i m’al·lucina el vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada