segueix-nos

segueix-nos

TERRA SANTA

TERRA SANTA

Terra Santa

Terra Santa

PARTICIPA! TOTS I TOTES SOM NECESSARIS!

PARTICIPA! TOTS I TOTES SOM NECESSARIS!

diumenge, 21 de desembre del 2014

MINISTERIS LAÏCALS, PER A QUÈ?

El passat dia 12 de desembre, a la parròquia de Sant Pau, a Lleida, els nostres Animadors de Comunitat, en Cèsar i en Josep Mª, que des del mes de setembre s’han incorporat a la Unitat Pastoral (Alpicat – Torrefarrera – Rosselló), van rebre de  mans del nostre Bisbe, els ministeris laïcals d’ACÒLIT i
LECTOR. Juntament amb ells dos, també els reberen, dos Animadors, destinats a altres poblacions del nostre Bisbat.

El cànon nº 230 del Codi de Dret Canònic, veritable Dret per l’Esglèsia, diu que homes laics, amb edat i condicions determinades, poden ser cridats per al ministeri estable de lector i acòlit, mitjançant un ritus litúrgic.


Cèsar Minguella
Josep Maria Escorihuela
Però, per a què una institució especial, per quelcom que de manera habitual fan alguns homes i dones a les nostres comunitats?

Existeixen algunes diferències:

El ministeri de lector, assumeix especialment la seva funció celebrant la Litúrgia de la Paraula. A la nostra Unitat, només hi ha un prevere i cada setmana en llocs distints es realitzen Celebracions de la Paraula, fins i tot en diumenge.
El ministeri de l’acolitat, a més de servir a l’altar durant la celebració de l’eucaristia, és un ministre extraordinari de la Sagrada Comunió i, també, de l’exposició (sense benedicció), del Santíssim Sagrament.

Cal insistir, a les tres comunitats de la nostra Unitat, aquests ministeris s’exerceixen de manera estable per en Cèsar i en Josep Mª, sense que això resti importància al servei que presten altres homes i dones, però no de manera estable.

Més enllà d’aquesta explicació, el més important és destacar, que a pobles petits com els nostres, en petites comunitats parroquials, hi ha una vida de fe que desperta, que té alguna cosa a dir, que hi ha homes i dones disposats a mantenir viu l’Evangeli, costi el que costi, i malgrat el pessimisme eclesial i social que a voltes a tots ens envaeix.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada