Els deixebles tenien un munt de preguntes per fer sobre Déu.
El Mestre els va dir:
- Déu és el Desconegut i l’Incognoscible. Qualsevol afirmació sobre Ell, qualsevol resposta a les vostres preguntes, no serà més que una distorsió de la Veritat.
Els deixebles van quedar perplexos:
- Llavors, per què parles sobre Ell?
- I per què canta l’ocell? -va respondre el Mestre-. L’ocell no canta perquè té una afirmació per fer. Canta perquè té un cant per expressar.
Les paraules de l’alumne han de ser enteses. Les del Mestre no han de ser-ho.
Només han de ser escoltades, de la mateixa manera que un escolta el vent en els arbres i la remor del riu i el cant de l’ocell, que desperten en qui els escolta alguna cosa que està més enllà de tot coneixement.
Anthony de Mello. El cant de l’ocell .
Editorial Claret (adaptació)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada