segueix-nos

segueix-nos

TERRA SANTA

TERRA SANTA

Terra Santa

Terra Santa

PARTICIPA! TOTS I TOTES SOM NECESSARIS!

PARTICIPA! TOTS I TOTES SOM NECESSARIS!

dissabte, 27 de juny de 2015

“TALLERES DE ORACIÓN Y VIDA” - Pobres i humils ( 3 - juny – 2015)



En la humilitat queda resumit el Sermó de la Muntanya, perquè de la humilitat en naix l’amor. L’humil no s’avergonyeix, no es pertorba, no s’irrita, és capaç de perdonar i li tanca la porta a les rancúnies. Els fruits de la humilitat són la maduresa i la serenor: tot es respecta, tot es venera. Només els humils són realment lliures: l’humil viu desinstal.lat, és desinteressat i no jutja. No hi ha en ell la por al ridícul perquè pot mirar-se el món amb una mirada neta en haver-se buidat de ell mateix. Només els pobres i humils poden ser feliços.

Jesús és el pobre i humil de Natzaret. Ningú no sabia que ell era el Fill de Déu, vivint com vivia igual que qualsevol altre veí del poble, sense elevar-se per damunt de ningú i ocupat com estava en les necessitats quotidianes. Treballava i alternava amb fusters, paletes i altres persones que configuraren en ell una peculiar personalitat, pròpia de persona pobra i humil. Fins i tot en la Passió reacciona amb humilitat, silenci, dignitat i paciència, sofrint i callant.

Només un pobre podia servir als pobres, als fracassats, als oblidats. La primera reacció d’un pobre davant el sofriment és la compassió, és a dir, un sortir d’un mateix per a entrar en la situació d’altri, i Jesús sempre estava amb els demés o amb el Pare; mai en ell mateix i les seves pròpies necessitats. Quan a la sinagoga anuncia que l’Esperit del Senyor està sobre ell tot complint-se en ell aquelles paraules que acabava de pronunciar, confirma aquest anunci exercint la seva misericòrdia envers els perseguits, els ignorants, els malalts, els cecs, els coixos, els pecadors...! Jesús, l’home pobre i humil de cor, és com aquell profeta de l’Antic Testament: incorruptible, insubornable i absolutament lliure. I un home lliure és un home disponible, donat que les seves energies resten lliures i disponibles per al servei als necessitats.

“- No ho digueu a ningú el que heu vist...” Aquest advertiment significava no voler servir-se ni tant sols de la seva omnipotència per a destacar. Fou fidel i es mantingué en l’anonimat en la mesura que el resplendor de la seva humilitat permetia tal cosa. Què no devia sentir Jesús mentre restava en silenci davant el governador romà? Qui d’ambdós era el lliure? Mai tant lliure perquè mai tant pobre.

Buidar-se d’un mateix, extingir la flama del jo, no donar mai explicacions per tal de quedar bé... Dona’ns, Senyor, un cor pobre i humil ! Llavors començarem a estar en condicions d’estimar com tu ho vas fer. “Veniu beneits del meu Pare i rebreu el Regne que se us té preparat des de la fundació d’aquest món”. Provem a tornar bé per mal, desprenguem-nos del jo tot renunciant a les actituds possessives i siguem lliures per a encaminar-nos cap al Regne veritable.





Cèsar Minguella Barallat.
- A. comunitat en atesa del prevere-.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada