Si m’haguessis fet néixer gra de blat,
Que seria senzill d’arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.
Si m’haguessis fet néixer raig de llum,
D’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,
m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna.
Però m’has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l’estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.
Tinc por-- tinc confiança. Servitud
No hi hauria més dura que la de l’home lliure
Si, tant més fatigat com més s’hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.
Màrius Torres, 3 d’abril de 1941
Que seria senzill d’arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.
Si m’haguessis fet néixer raig de llum,
D’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,
m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna.
Però m’has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l’estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.
Tinc por-- tinc confiança. Servitud
No hi hauria més dura que la de l’home lliure
Si, tant més fatigat com més s’hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.
Màrius Torres, 3 d’abril de 1941
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada