FE EN L’EDUCACIÓ, EDUCACIÓ EN LA FE

En el nostre sistema educatiu els pares i mares hi tenen dipositada la confiança d’estar proveint per als seus fills d’una formació integral. Certament, cal formar-los i preparar-los per a un futur que se’ls presenta força exigent i competitiu en tots els àmbits del saber. A més, en un món tan canviant com el que ens envolta, tot coneixement afegit del qual se’ls pugui proveir mai no estarà de més: qui sap si en el futur allò que abans fou pres per extra-acadèmic no esdevingui el viarany cap al seu futur professional i la seva realització personal.

Tanmateix, la concatenació de cursos i activitats de tota mena en la seva jornada diària pot comportar també algun risc. En primer lloc, cal esmentar el risc de la saturació i el cansament. Anar sempre amb un horari atapeït i amb el neguit afegit de l’esforç per l’autosuperació poden duu a un ressentiment contra el sistema al qual s’ha abocat als fills a viure. Aquest malestar interior que es genera, si és mal gestionat, pot ser la llera d’un orgull o vanaglòria que els dugui a menystenir a aquells que han estat més deixats de la mà de Déu, i aquest seria el segon risc. En un món on regeixen els criteris utilitaristes més que no pas els criteris ètics, les nits d’estudi, el so del despertador a trenc d’alba, exàmens i proves incomptables, per no esmentar ja els anys de joventut i el cost en diners que se hi hagin invertit, pot no quedar-se en una simple anècdota biogràfica en la ment del futur adult. 

“-La seva indigència és problema seu; sinó haver-s’hi posat, com vaig haver de fer jo!”- és el que convençuts poden arribar a adduir davant del crit del qui implora caritat-. Aquesta indolència és tant vergonyant com la pròpia indigència del dissortat. Allà on no hi arriba la lògica d’un sistema mercantilista, hi comença la tasca que ha de fer la formació cristiana rebuda per la persona. Però arribar a comprendre el model de gratuïtat que per a la humanitat sencera constitueix el sacrifici existencial de Crist no es fa d’un dia per l’altre; cal anar pas a pas.

Aviat començarà el plaç per a fer les preinscripcions en els centres educatius per al proper curs i optar per cursar l’assignatura de religió és també contribuir a donar una formació integral als nostres infants i adolescents.

I, tant debò mai no calgués imaginar-se que els dissortats de demà poguessin esdevenir-ho algun dia els propis fills... 

Cèsar Minguella Barallat.