El dimecres dia 18 de febrer tingué lloc a l'Acadèmia Mariana de Lleida la primera de les quinze sessions dels Tallers d'Oració i Vida que durant aquest semestre s'hi aniran impartint setmanalment. Els «Talleres de oración y vida» van ser ideats pel pare Ignacio Larrañaga el 1984 a Xile per donar resposta a un grup de laics que cercaven un mètode per a aprendre a pregar el qual donés el fruit d'una espiritualitat nascuda de la vida pràctica, no com una reflexió teòrica de despatx i de caire mercantilista.
Els talleristes, sense pretendre-ho i de manera progressiva, van foragitant temors i recuperant l'alegria de viure. El curs és un camí per a assolir la sanació interior i transformar a la persona en algú més pacient, comprensiu i suau en les respostes del seu dia a dia. Així viscuda, la pregària es pot dir que va esdevenint una invitació a la santedat, a ser sant tot deixant en part de ser nosaltres mateixos per a pensar, sentir i actuar com Jesús.
Tots sabem que orar no és fàcil: resar un Parenostre o el Glòria és fàcil, però això no és orar. Orar no consisteix en un intercanvi de paraules, sinó d'intimitats; és l'experiència d'estar amb Ell. Tanmateix, sentir que Déu ens acompanya no és fàcil i cal exercitar-se. Afirmar i sentir que Déu complementa amb la seva presència fins al punt d'esdevenir un gran amic és l'objectiu d'aquests tallers.
I doncs..., com es prega? Hi ha diferents maneres de relacionar-se amb Déu. Per a «orar» no sempre són necessàries la boca i la gola. De vegades el camí passa per un silenciament, no tant en l'estil de les pràctiques orientals sinó com a via de preparació per a entrar en intimitat amb el qui ens estima.
Déu pot presentar-se de sobte en la vida i nosaltres no saber res; un cop de timó i la meva vida es parteix en un abans i un desprès. Què en sabem nosaltres dels plans de Déu? Restar a les portes tot fent possible que Jesús entri en les nostres vides, vet aquí la utilitat dels Tallers d'Oració i Vida. I per a que, com en la paràbola de Jesús, se'ns pugui dir: «- Entreu al meu banquet.»
Cèsar Minguella Barallat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada